Cultura 13/01/2020

"Tan bon punt es llevava es posava a escriure"

L'editora d'Isabel-Clara Simó, Pilar Beltran, evoca la figura de l'escriptora traspassada

V.g.
3 min
Isabel-Clara Simó, l'any 2017, quan va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona"Tan bon punt es llevava es posava a escriure, ja fos un article, uns contes o una novel·la, i així s’estava fins al migdia", recorda l'editora d’Edicions 62, Pilar Beltran que va publicar amb ella set llibres des del recull de contes Angelets, el 2004. Especialment seduïda per Els racons de la memòria, en què Simó desgranava els seus records, Beltran opina que la literatura de Simó "no és gens amable, sinó incisiva, desesperançada, càustica". "No són novel·les «per a tietes», com ella va témer ser etiquetada durant uns anys, quan la crítica la menyspreava per ser una autora d’èxit, sinó que tractava temes contundents". En la seva literatura, que entomava com a "escriptora professional", abordava qüestions com la solitud, la injustícia, els conflictes, la identitat, "i sempre ho feia de forma seriosa", apunta l’editora. Sembla que els últims temps, d’ençà de la malaltia que li havien diagnosticat fa tres anys, es va dedicar a conrear la poesia i, de fet, hi ha un poemari inèdit. "Coneixent-la, segur que té molts altres textos al seu ordinador i n'haurem d'estudiar la possible publicació", comenta.

L'editorial Bromera, amb qui també va publicar part dels seus llibres, ha emès un comunicat en què es refereix a Isabel-Clara Simó com una de les autores més reconegudes de la literatura contemporània catalana. No s'obliden de la faceta personal, descrivint-la com una persona "generosa, vital i compromesa". "A Bromera hem tingut la sort d’haver treballat amb ella durant molts anys i sempre hem tingut el plaer de comptar amb la seua inestimable col·laboració. Ens ha deixat una de les escriptores més llegides del nostre temps, a qui recordarem a través de la seua extensa obra".

Trencar els límits de la literatura catalana

De la seva banda, la crítica literària Lluïsa Julià –membre del jurat que va distingir amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Isabel-Clara Simó–, destaca el fet que l’escriptora alcoiana integra la primera generació de dones que es van posar a escriure en català "amb normalitat". "Pertany a la generació dels 70, tot i que va començar a escriure més tard, i amb la seva narrativa va eixamplar i trencar els límits de la literatura catalana". De la seva obra –sempre situada en el "continent negre" de les relacions amoroses– destaca la primerenca Júlia, una novel·la que "aguanta molt bé el pas del temps", així com Si em necessites xiula, on tracta la seva relació d’amistat amb Montserrat Roig. A més, Julià defensa que Simó "va obrir camps", sobretot conreant gèneres temps enrere menystinguts, com els de la literatura infantil i juvenil. Pel que fa al seu esperit lliure i contestatari, Julià recorda el llibre Adéu Boadella. Crònica d’una decepció, una resposta literària a l’Adiós, Cataluña del dramaturg català. "Isabel-Clara Simó sempre deia el que pensava encara que fos incòmode".

Al País Valencià atorgaran de manera pòstuma l'Alta Distinció al Mèrit Cultural a l'escriptora. "Parlar d'Isabel-Clara Simó és parlar de la nostra literatura en majúscules, però sobretot d'una dona que ha dignificat el poble valencià", ha dit Vicent Marzà, conseller de Cultura. Isabel-Clara Simó és, en paraules de Marzà, "la nostra escriptora més internacional dels últims temps", traduïda a una desena de llengües. "La rellegirem molt i mai deixarem d'agrair-li el regal literari que ens ha fet com a societat", ha ressaltat el titular de Cultura del Govern valencià, que també ha evocat el seu "profund compromís social".

Una veu lliure, una lluitadora incansable

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort de l'escriptora Isabel-Clara Simó, a qui ha descrit com una "lluitadora incansable" per la independència dels Països Catalans. "Catalunya perd una de les veus més lliures que l'han defensada. El meu condol a la seva família i amics", ha reblat en una piulada. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha titllat l'escriptora d'"intrèpida" i ha subratllat la seva veu "forta, compromesa i valenta". "El meu condol a la família i als amics, molts. L'admirem i l'estimem", ha exposat en una piulada. D'altra banda, la consellera ha refermat la voluntat de continuar amb el seu "compromís" i la difusió de la seva obra.

stats