Cultura 04/11/2011

El Tapís de la Creació deixa la Catedral de Girona per a la seva restauració

El brodat més emblemàtic del romànic català es desmuntarà del bastidor on es troba actualment per examinar el seu estat de conservació.

Ara
2 min
El Tapís de la Creació revela els seus secrets

GironaEl Tapís de la Creació, el brodat més important del romànic català deixarà pròximament el seu espai habitual al Tresor de la Catedral de Girona. Com ja va avançar l'ARA, el Tapís serà traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix per sotmés a un procés de restauració, la cinquena que se li fa al centre, que costarà 150.000 euros. Els treballs estan basats en un estudi previ que ha detectat la necessitat de tancar de manera estanca els vidres que protegeixen l'obra de l'aire exterior i de netejar la pols dipositada sobre la tela. La peça es desmuntarà del bastidor on es troba actualment i, en aquell moment, es podrà observar la situació en què es troba el revers i es podrà sotmetre als necessaris anàlisis amb raigs X. El procés de restauració, fruit d'un acord entre la Generalitat, el Bisbat de Girona i La Caixa, inclourà també la correcció de deformacions i l'arranjament de forats i trencats detectats.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha acudit avui a la capital gironina per oficialitzar l'inici d'aquests treballs, que es preveu que concloguin aproximadament a final del pròxim març. Mascarell, acompanyat per l'alcalde i el bisbe de Girona, Carles Puigdemont i Francesc Pardo. El conseller ha manifestat que "un país és tan ric com capaç de valorar el patrimoni que té" i, després de destacar el que atresora Catalunya, ha assegurat que aquest brindarà oportunitats en el futur si se sap conservar. Ferran Mascarell s'ha declarat "admirat" pel Tapís de la Creació, una peça emblemàtica de l'art tèxtil del romànic de 3,5 per 4,5 metres en la iconografia del qual es combina el repertori bíblic, el cosmològic a través del calendari i l'històric de la llegenda de la Vera Creu. Els estudis realitzats de l'obra apunten que probablement va ser confeccionada per a la Catedral de Girona, però s'ignora qui van ser els seus artífexs.

El professor d'art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona Manuel Castiñeiras planteja la hipòtesi que la peça, un brodat amb base de llana, va ser elaborada per les monges benedictines de la comunitat de Sant Daniel a la capital gironina. La col·locació del tapís a la Catedral de Girona hauria tingut lloc el 1907 i podria haver servit inicialment de catifa de luxe amb motiu del concili presidit aquell any a la ciutat per l'arquebisbe de Toledo, Bernat de Agen. L'obra ja havia estat restaurada en quatre ocasions, la primera al segle XIX amb motiu de la seva exhibició en l'Exposició Universal de París. Els altres tres treballs van tenir lloc en la primera dècada del segle XX, posteriorment entre el 1951 i el 1952 i, l'última, el 1975.

Carles Puigdemont, que ha destacat el recorregut d'aquesta via de col·laboració entre capital públic i privat, ha qualificat el tapís de "tresor universal" i d'"icona de Girona". Finalment, Francesc Pardo ha manifestat la seva plena confiança a l'equip de restauració i ha anunciat una pròxima reunió de la comissió mixta que formen els bisbats i la Generalitat per plantejar treballs conjunts de futur.

stats