Teatre en majúscules a la Mostra Igualada

BarcelonaSalaï, immers en un somni, busca respostes a la fam de coneixement infinit del seu mestre, Leonardo da Vinci. Figures gegants omplen el Parc Central d’Igualada i els assistents, expectants, no saben cap on mirar. De sobte, apareix el cap, de grans dimensions, de l’artista florentí i comença l’espectacle: cavalls i estendards sobrevolen el públic, és l’escenificació del fresc La batalla d’Anghiari, i fins i tot es posa en funcionament la màquina de volar que fa segles va imaginar el geni. Leonardo, somnis i malsons, de la companyia francesa Plasticiens Volants, és l’obra de celebració dels 30 anys de la Mostra Igualada, que va aplegar prop de 4.000 persones dissabte al vespre al Parc Central. Una obra d’estrena a l’Estat realitzada amb figures inflables gegants.

Amb aquest espectacle la Mostra servia un dels seus plats forts, però la festa del teatre ja feia dies que havia començat. Des de dijous fins diumenge, la capital de l’Anoia ha acollit més d’un centenar de representacions, amb la participació de 55 companyies d’arreu de l’Estat i internacionals. Al llarg del cap de setmana s’han pogut veure més de 70 obres. Tot i l’amenaça de pluja, més de 27.500 persones han assistit a la Mostra. El director artístic del festival, Pep Farrés, valora molt positivament l’assistència i destaca “la bona afluència a l’espectacle de Plasticiens Volants”.

Els nens, un “públic intel·ligent”

Amb l’eslògan Espectacles que et fan créixer, la Mostra ha fet una aposta per visibilitzar les migracions, la visió de gènere, el teatre inclusiu i les obres amb mirada infantil. “Des de sempre hem defensat que els nens els hem de tractar com a públic intel·ligent”, explica Farrés, que afegeix que “la clau és trobar la manera de parlar d’aquests temes”. En aquest sentit, l’obra Superabile de Teatro la Ribalta - Kunst der Vielfalt va mostrar la cursa a la qual dia rere dia s’enfronten les persones amb diversitat funcional amb una obra protagonitzada per quatre actors, dos d’ells amb cadira de rodes.

Per la seva banda, la Joven Compañía va portar a la Mostra Jove una tragicomèdia que planta set dones dalt d’un escenari convertit en camp de futbol. Entre el camp i els vestidors, es posen sobre la taula qüestions com la maternitat, la violència de gènere i la bretxa salarial. En aquesta secció dedicada als joves és on Farrés ha volgut incidir més en els seus anys com a director, i considera que “l’objectiu ja està assolit”, apuntant que “l’aforament dels espectacles de la Mostra Jove ha sigut molt alt”.

Entre els espectacles dirigits als més petits, la pallassa Cristina Solé ha debutat en solitari amb l’obra Wet floor, amb què submergeix el públic en un esclat de riure constant amb les peripècies d’una dona de la brigada de neteja. En el vessant més didàctic, L’Estaquirot Teatre va portar L’aventura d’avorrir-se, una funció de titelles que reivindica la capacitat d’imaginar dels infants.

La Mostra va posar punt final a la seva 30a edició diumenge amb espectacles durant tot el dia. Pep Farrés, que enguany acaba la seva etapa com a director del festival, valora molt positivament aquests cinc anys al capdavant, que li han permès desenvolupar els diferents vessants que tenia el projecte. D’una banda, explica, “obrir la Mostra cap al públic jove”, i de l’altra, “eixamplar el voluntariat del festival amb el grup de participació jove i les famílies acollidores”. Finalment, destaca la tasca de divulgació que s’ha fet de la Mostra a nivell estatal i internacional i la feina del mateix festival com a “exportador d’espectacles catalans”.