TEATRE

Temporada Alta celebra 25 anys amb amics (i un curt satíric i reivindicatiu)

Krystian Lupa, Peter Brook, Thomas Ostermeier i Oskaras Korsunovas tornen al festival

Al Teatre de Salt, un dels centres neuràlgics del Festival Temporada Alta, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui va aprendre a fer un zapateado amb la bailaora María Pagés. El director polonès Krystian Lupa va esbroncar els seus actors una tarda que els assajos de Marilyn no acabaven de rutllar. El fundador de la companyia Cheek by Jowl, Declan Donnellan, hi va arribar una nit directament des de l’aeroport per estar al costat dels seus actors, que acabaven de fer la primera funció a l’Estat del seu Macbeth. El Teatre de Salt és un espai senzill, fruit de la remodelació d’un edifici preexistent, Can Panxut, que va ser la seu del Talleret de Salt, la companyia que va fer el primer espectacle del Temporada Alta, Degustació (1992).

Potser per aquesta manera de fer senzilla i artesanal, ahir a la presentació de la 25a edició del festival no va haver-hi pompa, sinó proximitat i contenció. El director, Salvador Sunyer, va recordar com el van crear el desaparegut Quim Masó, Josep Domenèch i ell mateix, amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Girona. “Jo feia d’escolà”, va bromejar.

Humor –de fet, sàtira– tampoc en falta a 'The Pleasure Island', el curt de gairebé cinc minuts que ha llançat el festival per promocionar aquesta edició tan especial: divertit, colorista, espectacular i amb missatge final, que de fet és la clau i el sentit de la petita producció.

L a nova edició del Temporada Alta començarà el 30 de setembre i s’allargarà fins al 4 de desembre. Inclourà 100 espectacles, 33 dels quals són estrenes absolutes, i 61 d’autoria catalana. Són exponents molt diversos del compromís amb les arts escèniques, des de La llavor del foc, un espectacle de Babou Cham i Carlota Subirós concebut per a les escoles de primària de Girona i Salt, fins a Camp de batalla, l’espectacle amb què l’anglès Peter Brook torna a l’univers de Mahabharata (25 i 26 de novembre).

El Temporada Alta no celebra 25 anys amb focs d’artifici, però no hi falten els grans noms nacionals i internacionals que s’han convertit en habituals de la seva trajectòria. Entre els estrangers, a més de Brook, hi tornen l’alemany Thomas Ostermeier amb una versió en francès de La gavina de Txékhov (25 d’octubre); el lituà Oskaras Korsunovas, amb una obra de Sarah Kane, Cleansed (Purificats) (12 de novembre), i el belga Guy Cassiers, que desembarcarà al festival amb una adaptació de la novel·la de Jonathan Littell Les benignes (19 i 20 de novembre).

L’encarregat d’inaugurar el festival és un degà de l’escena catalana, Lluís Pasqual, amb In memoriam. La quinta del biberó (30 de setembre i 1 d’octubre). I sense abandonar l’escena catalana, Àlex Rigola estrenarà l’adaptació teatral del poema de Pasolini Poeta de les cendres, amb Gonzalo Cunill (2 i 3 de desembre), i les dramaturgues Lluïsa Cunillé, Marta Buchaca, Victoria Spunzberg i Marta Aguilar mostraran el resultat de la seva reflexió sobre la paternitat a Pares nostres (15 i 16 d’octubre). “Amb motiu del 25è aniversari, penses el que es pensa sempre: farem un llibre, una exposició, farem un numeret... Però vista la situació que hi ha, potser el que hem de fer és programar, fer un any més el festival”, afirma Sunyer.

El Temporada Alta està considerat el millor festival d’arts escèniques de l’Estat i cada any manté el nivell de la programació. Amb aquesta trajectòria, potser costa trobar moltes novetats d’un any a un altre. Però tot i així es van trobant noves vies per fer-lo evolucionar. “La programació d’enguany està basada en dos pilars”, diu Sunyer: l’escena internacional i la col·laboració d’artistes catalans amb col·legues estrangers. “Som un país petit, i un país petit no té sentit ni personalitat si no aprèn a relacionar-se amb el món. I en el futur esperem poder donar moltes més coses de les que rebem”, subratlla. La internacionalització no és només ser aparador del millor teatre europeu en un moment en què no és gaire present als teatres públics catalans, sinó també anar-hi a buscar l’avantguarda. “El festival ha de buscar els creadors que marcaran el teatre del futur al món”, diu Sunyer. En aquest sentit es podrà veure una versió del portuguès Tiago Rodrigues d’ Antoni i Cleòpatra (26 de novembre), i Mitleid (Compassió), del suís Milo Rau, sobre la guerra del Congo i les rutes dels refugiats (28 d’octubre). Pel que fa a la col·laboració d’artistes catalans amb col·legues estrangers, hi ha exemples com els espectacles Davant la jubilació, El solar, InTarsi i Si au Si.

El Canal, reobert el 2017

Per al futur, Sunyer desitja que el festival “s’arreli més a tota la ciutadania ” i “acostar els artistes on hi ha els nens i els joves”. Als representants de les administracions els va demanar “uns tempos més dilatats” per poder treballar amb més planificació. El Temporada Alta 2016 té un pressupost de 3.075.700 euros. La Generalitat n’aporta 700.000, l’Ajuntament de Girona 500.000, la Diputació de Girona 250.000, el ministeri de Cultura 59.000 i l’Ajuntament de Salt 40.000.

Un fet que sembla que es farà esperar menys és la reobertura d’El Canal. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar que representants de la Diputació i els ajuntaments de Girona i Salt s’han reunit amb experts i gestors, i tot apunta que n’externalitzaran la gestió. Ja estan elaborant el plec de condicions per al concurs. La data d’obertura prevista és al llarg del 2017.

El més vist és l’espectacle de carrer Cerimònia del foc, que va inaugurar l’edició del 2015. El van veure 32.000 persones en dues funcions.

La xifra puja fins a 110.844 si s’hi sumen els de les activitats complementàries i els espectacles de carrer entre el 2003 i el 2015.

Les estrenes a Catalunya i Espanya representen el 51% de les programacions del festival.

El festival ha col·laborat en la creació d’un 22% dels espectacles de la seva trajectòria.

COL·LABORACIONS

Krystian Lupa treballa per primera vegada amb actors catalans

Una de les noves línies en què el Temporada Alta vol posar l’accent és en la col·laboració entre creadors internacionals i catalans. En aquesta edició s’hi han involucrat dues primeres espases de l’escena internacional. El polonès Krystian Lupa, “el gran mestre del teatre mundial”, segons Salvador Sunyer, treballarà per primera vegada amb actors catalans en un muntatge de Davant la jubilació, de Thomas Bernhard, protagonitzat per Marta Angelat, Pep Cruz i Mercè Arànega, que ja està en procés d’assajos (14 i 15 d’octubre).

Lupa té una relació continuada amb l’obra de Bernhard: ha dirigit Ritter, Dene, Voss, Tala i Extinció i ha estrenat La plaça dels herois a l’última edició del festival d’Avinyó. “Podem accedir a grans figures perquè fa anys que fem el festival i la idea és que els creadors del país intercanviïn idees amb ells i vagin creixent”, subratlla Sunyer. Un altre d’aquests casos és Si au Si, en què el jove col·lectiu d’intèrprets catalans La Gran Troupe es posa a les ordres de Marjorie Currenti, de la prestigiosa Compagnie Philippe Genty (17 d’octubre). Finalment, Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor s’interrogaran sobre la memòria del Barri Vell de Girona amb l’espectacle El solar (de l’11 al 20 de novembre).

LA DIVERSITAT DEL CIRC

El francès Patrice Thibaud torna al Temporada Alta amb ‘Fair play’

Els Escarlata Circus fan parlar les pedres: l’espectacle CorroC consisteix en una visita guiada a una col·lecció de pedres que tenen forma de cor i de les quals es poden extreure històries (26 de novembre). A més de tornar a rebre Jordi Aspa i Bet Miralta, la programació relacionada amb les arts circenses d’aquesta edició del festival Temporada Alta inclou un altre repetidor, el mim francès Patrice Thibaud. En el seu nou espectacle, titulat Fair play, repassa el món de l’esport en clau d’humor (31 d’octubre).

Un altre personatge antològic que participarà en el festival és el clown punk Johnny Melville, que presentarà una antologia dels seus millor gags al Teatre de Salt (16 d’octubre). Els francesos Cirque Éloize fan un circ més físic, i també el fusionen amb el teatre, la música, la dansa i els audiovisuals. A Girona estrenaran el seu muntatge Cirkopolis a l’Estat en el marc del festival (28 i 29 d’octubre).

Finalment, a InTarsi, el segon espectacle de la Companyia de Circ Eia, guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona per Capas, artistes catalans i italians comparteixen escenari per parlar des del circ sobre les emocions i les relacions humanes (1 d’octubre).

LA CONNEXIÓ LLATINA

El festival programa tres obres dels mexicans Lagartijas Tiradas al Sol

El Temporada Alta llatinoamericà ja ha anat més enllà de Buenos Aires i també s’ha estès a Lima i Montevideo. I les companyies llatinoamericanes també són una font de novetats en cada edició del festival. Els mexicans Lagartijas Tiradas al Sol, que hi van debutar el 2011 i han tornat en tres ocasions més, enguany seran presents al Temporada Alta per partida triple, amb Tijuana, Veracruz, nos estamos desforestando o cómo extrañar Xalapa i Santiago Amoukali (11 i 12 d’octubre). Un nou director i autor argentí que arriba al festival és Mauricio Kartun. A Terrenal. Pequeño misterio ácrata, repassa el mite de Caín i Abel amb la peculiaritat que l’ubica als suburbis de la ciutat de Buenos Aires (23 d’octubre).

El festival també rebrà el debut en el món teatral del cineasta xilè Pablo Larraín, premiat al festival de Canes i nominat a l’Oscar l’any 2013 per la pel·lícula No. El monòleg Acceso està escrit a quatre mans per ell mateix i per l’actor que l’interpreta, Roberto Farías. El protagonista és un home anomenat Sandokan, un venedor ambulant que lluita per sortir de la marginalitat. La seva història sobre la superació personal és crua i alhora està tenyida d’humor (2 de desembre).

L’ESCENA MÉS PUNTERA

Fabrice Murgia es capbussa en la dictadura xilena en la seva nova obra

La creació contemporània catalana, i també la internacional, és un dels pilars amb què Temporada Alta s’internacionalitza i es renova any rere any, sobretot coproduint espectacles amb altres teatres europeus, com és el cas de l’adaptació de Les benignes. El pas d’Àlex Rigola per la Biennal de Teatre de Venècia ha suposat un altaveu molt potent per a aquests creadors, i enguany Temporada Alta rebrà dos creadors que han sigut guardonats amb el Lleó de Plata a Venècia. Fabrice Murgia va ser premiat el 2014 pel seu caràcter innovador. Dirigeix la gran dama de l’escena belga, Viviane De Muynck, a Children of nowhere ( Els nens d’enlloc ). En aquest espectacle el teatre i la música es fusionen per parlar de la història d’un camp de concentració perdut en una mina de sal del desert xilè d’Atacama on van estar tancats 1.800 presos polítics entre el 1973 i el 1974 (29 d’octubre). Els catalans Agrupación Señor Serrano van ser premiats a Venècia l’any passat. Al festival presentaran Birdie, on barregen la llibertat dels ocells i el món del golf (18 de novembre).

També es podrà veure la col·laboració de Loscorderos.sc i el grup Za!: Afasians - The last conference, una conferència escènica esbojarrada sobre la destrucció del jo (19 de novembre).

Més continguts de