El Temporada Alta s’expandeix a la recerca de nous públics

GironaAclaparadora. No hi ha un altre adjectiu per definir la programació del festival Temporada Alta, que ahir va mostrar les cartes de la 24a edició. El cert és que van caldre dues baralles senceres, perquè aquest any hi haurà més muntatges que mai (110), més funcions que mai (181) i, per tant, més entrades a la venda que mai (43.622). I tot això concentrat en només 10 setmanes, del 2 d’octubre al 8 de desembre. L’ambició internacional es manté intacta -l’entrada i sortida d’espectacles-, però amb els anys i la crisi han pres molta força tres línies de programació més: l’increment de les coproduccions d’autoria catalana, l’aposta per les noves dramatúgies i la recerca obsessiva de nous públics.

Importació i exportació

Dels 110 títols programats, 40 propostes tenen participació internacional. Com és habitual, hi ha primeres figures de l’escena mundial, com Thomas Ostermeier, Peter Brook, William Kentridge, Oskaras Korsunovas i Declan Donnellan. Hi ha un focus llatinoamericà que encapçalen Claudio Tolcachir i els mexicans Lagartijas Tiradas al Sol; un focus d’obres de Flandes, amb Guy Cassiers, i un bloc dedicat a l’estat espanyol, amb noms com Rocío Molina.

Però el festival també vol ser “un taller, una fàbrica de creació”, diu el seu director, Salvador Sunyer. I com que el prometedor centre d’arts escèniques El Canal ha quedat encallat, el festival ha assumit el pressupost públic i el rol de productor. En total es coproduiran 25 espectacles “amb pocs diners i molts socis”, tant teatres públics com privats i companyies. Aquest és un dels motius pels quals el festival s’ha engreixat fins al centenar de títols: “És un fracàs meu -s’atribueix Sunyer-, perquè em paguen per dir no, però quan veig que hi ha espectacles que tenen futur i que, com que hi ha tan poques portes, si no els ajudem no es faran, els sumo a la programació”. El pressupost s’acosta als 2,9 milions d’euros -aproximadament el mateix que té el Grec-, 1,6 dels quals són públics, sobretot de la Generalitat i l’Ajuntament de Girona.

En total, 66 espectacles tenen autoria catalana. En bona part, de dramaturgs o directors d’obres de text (hi estrenaran Llàtzer Garcia, Jordi Oriol, Aleix Aguilà amb Pau Miró, Julio Manrique, Lluís Danés, Gemma Brió, Estel Solé, etc.), però també hi ha un gruix d’espectacles que exploren noves dramatúrgies, sovint amb equips internacionals, i que poden tenir més fàcil atreure l’atenció estrangera -es tornarà a convidar durant una setmana programadors internacionals-. El cas paradigmàtic és Blai Mateu i la seva companyia de circ Baró d’Evel, però també Animal Religion, Roger Bernat, Societat Doctor Alonso, Xavier Bobés, El Conde de Torrefiel, Lali Ayguadé i Carles Santos.

Més divers, més dispers

Salvador Sunyer defensava ahir que el festival no ha de treballar només pels “clients que compren entrades”, sinó per tots “els ciutadans”. Es vol enterrar el prejudici que “el festival és elitista”, deia, tot i que vengui la ratlla de 50.000 entrades. Una mostra d’això serà la inauguració, gratuïta, amb un espectacle de foc de la companyia francesa Carabosse que s’escamparà pels carrers del Barri Vell de Girona les nits del 2 i el 3 d’octubre. Una altra manera de sortir a buscar públic serà ampliant les seus fins a 19 escenaris de Girona i Salt (biblioteques, ateneus, places) i expandint-se a vuit localitats més, com Palafrugell, Torroella de Montgrí, Perpinyà i Banyoles.

“Hem programat espectacles per al nou públic, per a ciutadans que no van mai al teatre”, deia Sunyer. I això inclou obres comercials i reestrenes que poden atreure no teatrers però també perles com la projecció a la plaça dels Colors de Salt del documental sobre l’obra que van fer immigrants d’allà ( Migraland )i un muntatge de dansa de Hofesh Shechter amb ballarins i músics locals amateurs. La programació familiar inclou una dotzena d’espectacles i la música i el cinema completen el ventall: la reina del cabaret Ute Lemper, Vinicio Capossela amb CaboSanRoque, Sílvia Pérez Cruz i estrenes de cineastes com Marc Recha, Jonás Trueba i la versió de Terra baixa de Leni Riefenstahl. “La paleta és més àmplia que mai”, apuntava Sunyer. Tocarà triar.

40 muntatges internacionals

William Kentridge

L’artista plàstic sud-africà recupera la mítica Ubu i la comissió de la veritat : titelles i apartheid.

Peter Brook

“L’home que ha canviat el teatre europeu del s XX”, diu Sunyer, estrena The Valley of Atonishment.

Oskaras Korsunovas

El lituà torna per cinquè any amb L’última cinta de Krapp, de Beckett.

Thomas Ostermeier

El director de la Schaubühne reflexiona sobre l’Alemanya actual a El matrimoni de Maria Braun.

Declan Donnellan

La companyia russa de Cheek by Jowl presenta una versió actualitzada de Mesura per mesura.

Slava Polunin

El clown rus segueix girant amb l’encantador Slava’s Snowshow.

66 espectacles d'autoria catalana

Lali Ayguadé

La ballarina de La Veronal o Akram Khan dirigeix Kokoro : una recerca de l’amor amb moviment.

Carles Santos

El músic traurà la bèstia escènica per explorar 10 maneres diferents de començar un espectacle.

Clara Segura

Marc Martínez dirigeix Conillet, de Marta Galán: plaer i política.

Jordi Oriol

Xavier Albertí dirigeix una perversió de La tempesta a L’empestat : jocs de paraules i música.

Llàtzer Garcia

Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions i somnis perduts.

Aleix Aguilà

Pau Miró dirigeix la versió lliure de Hedda Gabler de la Cia. Solitària, amb Pol López i Pau Vinyals.

29 estrenes absolutes (més 11 a l'Estat i 6 a Catalunya)

Guillem Clua

Un musical sobre els finals de les relacions. Música de Jordi Cornudella i dirigit per Elisenda Roca. Julio Manrique

Dirigeix un altre David Mamet: Una altra pel·lícula, amb David Selvas i Mireia Aixalà

Les Antonietes

Nou clàssic en mans de la companyia: Un tramvia anomenat desig.

Lluís Danés

Nàufrags serà un espectacle visual de titelles i música en directe.

Hofesh Shechter

El coreògraf treballarà amb desenes de músics i ballarins locals a Made in Girona: political mother.

Guy Cassiers

Amb la performance Le sec et l’humide iniciarà el seu projecte sobre textos de Jonathan Littell.

28 obres de creació contemporània

Baró d’Evel i Blai Mateu

L’artista mimat del festival presenta dues obres ( Bèsties i El ball ) i un curt a l’Arts Santa Mònica.

Roger Bernat

Doble ració de teatre de participació: la recreació del judici a Hamlet i l’experiment We need to talk.

Xavier Bobés

Teatre d’objectes sobre la memòria per a només cinc espectadors.

Animal Religion

La companyia de circ rescata Indomador, que els va posar al mapa.

Fabrice Murgia

Notre peur de n’être : una crítica tecnològico-teatral a una societat solitària i hiperconnectada.

El Conde de Torrefiel

Juguen amb tots els llenguatges escènics a La posibilidad que desaparece frente al paisaje.