Teotihuacan, La Nova York divina de l'antic Mèxic

Barcelona.Teotihuacan. Ciutat dels déus és l'exposició més important que s'ha fet fins ara sobre la que va ser una de les grans metròpolis del Mèxic antic i la ciutat més gran construïda al continent americà a l'època prehispànica. Els asteques van anomenar Teotihuacan "el lloc dels déus" o "el lloc on es fan els déus", ja que pensaven que el temps s'hi havia originat. Segons l'arqueòleg Miguel Ángel Báez, director científic del projecte que s'exposa al CaixaForum a partir d'avui i fins al 19 de juny, poder veure les més de quatre-centes peces, entre pintures murals, escultures, estatuetes, recipients de ceràmica, ornaments de joieria i màscares rituals que s'han reunit per primera vegada, constitueix una oportunitat gairebé única per explorar la cultura de Teotihuacan. Diana Magaloni, directora del Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic, va comparar ahir el paper central de la ciutat en l'esfera política, religiosa i comercial (gràcies a l'obsidiana, l'acer de l'època) a la Centreamèrica del segle II aC a mitjan segle VII amb la Nova York d'avui. Pel mateix Báez, la influència que aquesta ciutat va tenir més enllà del seu territori és similar a la que exerceix el Vaticà. Teotihuacan. Ciutat dels déus arriba a Barcelona després d'haver-se vist a París, Zuric, Berlín i Roma, i abans de tornar a Mèxic encara es veurà al CaixaForum de Madrid al juliol.

Les campanyes arqueològiques a Teotihuacan es remunten als començaments del segle passat -Magaloni va recordar que el ferro amb què van ser construïdes les galeries de les excavacions era el mateix que el del metro de París- i, ara com ara, ha estat excavada només un 20% de la superfície de la ciutat, que va arribar a ocupar vint-i-dos quilòmetres quadrats. Algunes de les peces exposades, com la façana escultòrica coneguda com el Jaguar de Xalla, va ser trobada tan recentment que encara no té un lloc definit quan retorni el Museu d'Antropologia de Mèxic, que està immers en un procés de remodelació. La Calçada dels Morts, l'eix que travessava la ciutat de nord a sud, i les piràmides del Sol (la Xalla) i de la Lluna són els llocs principals de Teotihuacan, i on van ser trobades algunes de les peces exposades.

Aquestes grans piràmides esglaonades van ser importants llocs rituals. A diferència, per exemple, de les nostres catedrals, en les quals el ritual es du a terme a l'interior, aquestes construccions a l'aire lliure representaven per elles mateixes l'escena de la gènesi d'Amèrica central. Eren vistes com un marcador del curs del Sol al voltant de la Terra. Guarnides amb frescos a l'exterior, aquestes construccions destacaven entre els edificis també pintats amb pigments rojos. La religió va estructurar la cultura de Teotihuacan fins al punt, segons Báez, que el manteniment d'aquest origen mitològic de la ciutat mitjançant l'ampliació de les piràmides era més important que deixar constància dels fets que van tenir lloc en aquesta civilització. Per això, Teothiuacan encara conté molts enigmes per resoldre.