LITERATURA

Teresa Solana explica la crisi en clau de novel·la negra

'La casa de les papallones' és el nou cas de la subinspectora Forester

Un accident aeri al Prat. Una dona trobada morta al jardí d'una casa okupada de Vallcarca. Un joc d'infidelitats entre la subinspectora Norma Forester i el seu marit, metge forense. Aquest és l'esquelet argumental de La casa de les papallones (RBA - La Magrana), la nova novel·la de Teresa Solana (Barcelona, 1962).

El paisatge on es desenvolupa la trama és "un ambient de corrupció en què ser honrat és gairebé impossible", explica Solana, que recorda que el gènere negre és "la gran novel·la social del segle XX". De fet, l'autora no amaga l'ambició d'intentar "compondre un mosaic amb les coses que configuren la nostra societat actual" i d'explicar "l'impacte de la crisi en les classes populars".

Psicòpates amb corbata

El nou cas de la subinspectora Norma Forester, que ja va protagonitzar Negres tempestes (2010), s'emmarca en una realitat social en què "és difícil viure seguint completament les regles". "La gent ha de recórrer a la picaresca, i es crea una cadena que ens aboca a no poder ser honestos. Això ho aprofiten les elits polítiques i econòmiques per justificar la corrupció, perquè equiparen la petita picaresca per sobreviure amb les grans estafes", diu Solana, que insisteix a distingir entre picaresca i corrupció: "Cobrar l'atur i alhora fer alguna feina d'un parell de dies no és el mateix que estar en 400 consells d'administració i desviar diners a paradisos fiscals". I encara va més enllà. "Els veritables psicòpates porten corbata", etziba.

La crisi és el paisatge d'una novel·la que també és "una reflexió sobre les relacions personals" en una família barcelonina peculiar. Forester manté l'amant que ja apareixia a Negres tempestes i el marit es retroba amb una dona amb qui va tenir una relació en el passat. Ella no deixa d'estimar el marit, però la nova situació fa que s'enfronti a certes contradiccions. Solana, que com la subinspectora té formació antropològica, considera que "basem el nostre model social en la monogàmia, però, com a espècie, no sembla que estiguem programats per ser monògams, sinó tot el contrari".

Per acabar de perfilar la peculiaritat familiar, hi ha la Violeta, filla única de la Norma Forester i del seu primer marit, una noia que viu a la casa okupada que dóna títol a la novel·la: La casa de la papallona. Per documentar-se sobre el dia a dia dels okupes, Solana ha tirat sobretot d'internet. "No em calia anar-hi, perquè són molt actius a internet i n'hi ha molta informació. De tota manera, visc al Putxet, a tocar de Gràcia, i els veig sovint perquè és el seu territori. Els veig als bars i en les xerrades que organitzen", explica. Tot i que pot sorprendre que una policia tingui una filla okupa, Solana assegura que un mosso d'esquadra li ha dit que "no és tan estrany". "Algun n'hi ha", afirma.

La documentació sobre la part policial la recull de fonts primàries. "Xerro amb mossos i m'expliquen coses sense adonar-se que me les estan explicant", fa broma Solano. Per a la nova novel·la també ha visitat la sala de grans catàstrofes que l'Institut de Medicina Legal de Catalunya té a la Ciutat de la Justícia. "Intento que tot tingui versemblança", assegura.

Projecció internacional

Solana, que no oblida els tocs d'humor en la novel·la, participarà el 4 de febrer en una xerrada titulada Hi ha futur. Com a mínim, pel que fa a la novel·la negra, dins de la BCNegra. Ella n'és un bon exemple, d'aquest futur. Tres novel·les seves s'han traduït a l'anglès, i els llibres protagonitzats pels detectius bessons també s'han publicat a Itàlia i Alemanya. A més a més, l'any passat va ser la primera escriptora catalana nominada als premis de ficció de misteri nord-americans Edgar Allan Poe. No va guanyar, però sí que va ser finalista amb el conte Natura quasi morta 41, inclòs en el recull Set casos de sang i fetge i una història d'amor (2010), i traduït a l'anglès amb el títol Still life no. 41.

Més continguts de