“Thatcher va desfermar la psicosi britànica, i ara està donant fruits”

BarcelonaL’organització d’uns Jocs Olímpics deixa empremtes profundes en la fesomia de la ciutat que els acull. Va passar a Barcelona, a Londres i a Atenes, i encara és viu el debat sobre la bondat de les intervencions urbanístiques que s’hi van dur a terme i la gentrificació. L’escriptor i cineasta gal·lès Iain Sinclair -que esquiva pronunciar-se sobre el cas barceloní perquè afirma que no en té prou coneixement- afirma que a Londres els Jocs van ser un dels trets de gràcia per matar-ne l’essència. De fet, la conferència que va oferir ahir al Centre de Cultura Contemporània portava per títol La ciutat abolida: una reflexió sobre la fi de Londres. “S’ha acabat una manera determinada de descriure-la, d’escriure i de pensar sobre ella”, afirma l’autor, que ha dedicat la major part de les seves obres a la història, la memòria i l’ànima de la capital britànica.

La segona visita d’Iain Sinclair a Barcelona coincideix amb l’aparició de la primera traducció integral d’una de les seves obres més destacades de mitjans de la dècada dels 70, el poemari Calor de Lud ( Lud heat ), traduït pel poeta Adolfo Barberá i publicat per l’editorial valenciana Fire Drill. A més, l’editorial Alpha Decay va publicar l’any passat una selecció dels seus assajos amb el títol La ciudad de las desapariciones. Per a l’autor, la seva pròpia trajectòria és un reflex de l’ocàs de Londres. “Hem de ser conscients de la història, de la cultura i dels llocs. Si no, realment no ets en un lloc”, afirma. “És el que em posa nerviós de la tecnologia -afegeix-: la gent que veig als matins a Londres, de fet, no hi són. Són a internet, fent tuits o enviant missatges. Estem reprogramant els nostres cervells per formar part d’aquesta existència digital”. En els últims anys aquestes transformacions s’han fet notar en la seva escriptura, que ha esdevingut més política: “Em pensava que era un escriptor sociocultural, però he hagut de buscar un equilibri entre la literatura i parlar d’una ciutat que agonitza”.

La por als estrangers

La resistència als canvis a les ciutats de la qual parla Iain Sinclair no vol dir que defensi que quedin congelades. “Les ciutats sempre estan en evolució, però no pot ser que es destrueixin com està passant ara”, lamenta. Posa com a exemple el Parc Olímpic Reina Isabel. “Van destruir tot el que hi havia i van imposar un no-lloc postarquitectònic generat per ordinador. I hi ha aquests edificis enormes que ningú sap el que hi ha dins, construïts per inversors xinesos”. Per això creu que ja no pot escriure sobre Londres com ho ha fet fins ara: “Requereix una altra mena d’escriptor i una aproximació diferent”.

A més de l’escriptura i el cinema, entre els interessos d’Iain Sinclair hi ha l’arqueologia. També l’ocultisme: considera Margaret Thatcher com una personificació del mal. “No crec que fos una bruixa, però sí que va desfermar els pitjors aspectes de la psicosi britànica: la idea de tenir por dels estrangers, que no hi havia d’haver ajuts socials per als aturats i els malalts... Tenia una visió brutal del món. El mal que es va començar a fer en aquell període ara està donant fruits, perquè tot a està a punt d’esfondrar-se: s’estan privatitzant els serveis socials i les escoles. I Tony Blair també va contribuir de manera absoluta a crear una cultura del mercantilisme per al benefici dels bancs i les corporacions”.

La vida literària de Londres s’ha extingit, per a Iain Sinclair, però ja sap quina serà la seva pròxima destinació: el Perú. A la fi podrà complir el desig de fer la ruta que va traçar el seu besavi durant una expedició per trobar terres on cultivar cafè. “Trobar un mapa d’algú és com trobar el seu diari personal”, diu. A més del mapa, el besavi d’Iain Sinclair també va descriure els paisatges que veia. “El seu estil és exactament com el meu”, conclou l’autor.