Crítica de sèries

'The Great': 'exploit' cortesà a rebuf de 'La favorita'

De com Caterina la Gran es va deixar estar de romanços i va aprendre a estimar el poder

'The Great'

De Tony McNamara per a Hulu. S'estrena el 18 de juny a StarzPlay

No s'ha encunyat encara cap terme, crec, per referir-se a la ficció exploit ambientada en corts reials, imperials o fins i tot papals. I això que és un subgènere conreat de forma molt fructífera a la televisió. Parlaríem de totes aquelles sèries que tenen lloc entre les bambolines del gran teatre del poder absolut. I des d'aquesta excusa històrica amb certa pàtina de prestigi obren les portes a drames sumptuoses curulls de sexualitat, violència i conspiració desenfrenades.

En l'episodi inaugural, The Great, la nova sèrie inspirada en Caterina II de Rússia, sembla beure de la Maria Antonieta de Sofia Coppola. Aquesta jove i futura sobirana russa, a qui encarna Elle Fanning en el paper més ambiciós de la seva carrera, també afronta amb il·lusió el seu nou estatus reial. Però no triga a adonar-se que la vida a la cort és ben diferent del conte de fades que s'havia imaginat i se sent presonera de la seva gàbia d'or. Però, a part de pels temes pop que acompanyen els crèdits finals, la sèrie s'aparta de seguida del film de Coppola per aproximar-se a La favorita, el drama de Yorgos Lanthimos que va coescriure Tony McNamara, creador igualment d'aquesta peça que ara ens ocupa. La sèrie repetix l'interès per una poderosa monarca contemplada amb un to de lleugera desmitificació burleta. Però The Great no deixa el regust cruel de La favorita ni tampoc juga a l'estranyament des de la posada en escena: com la majoria de ficcions televisives, opta per un to que puguin pair tots els estómacs i la seva realització és merament funcional.

Com a bon exploit cortesà, The Great es recrea en els excessos sexuals, capriciosos i cruels dels seus protagonistes, sense traspassar mai del tot el límit del bon gust televisiu. El personatge del rei Pere III (Nicholas Hoult) encarna aquest perfil del governant totpoderós alhora atroç i ingenu que provoca ganyotes entre l'esgarrifança i la rialla. Al seu voltant, un reguitzell de secundaris (la serventa còmplice, el patriarca d'aires rasputinians, el militar embriac, l'assessor intel·lectual, les integrants de la cort...) que aconsegueixen tenir el seu punt de gràcia sense quedar reduïts a la caricatura. La sèrie retrata amb un encant un pèl sarcàstic l'ascens al poder d'una de les reines més remarcables de la història. Al llarg de deu episodis ressegueix la progressiva transformació de Caterina de noia tímida a dona ambiciosa que deixa enrere els ocellets que tenia al cap per abraçar la possibilitat d'exercir el poder i governar Rússia al seu gust. Com la sobirana remarca davant del militar que baveja davant la seva presència, ella no vol resultar adorable sinó terrible.

Els complexos i l'assassinat

De vegades, McNamara fa estranys equilibris per presentar la falta d'escrúpols de la protagonista de manera que no deixi de resultar-nos agradable. La reina, coneguda per compartir les idees i objectius de la Il·lustració, representaria la voluntat de renovar i culturitzar el país en front de l'absolutisme irracional i cruel del seu marit Pere. Tanmateix,  The Great es mostra discreta a l'hora de presentar tant l'ambició com la sexualitat sense complexos de la reina. En aquest sentit, Catalina la Grande, l'altra sèrie recent centrada en la mateixa figura però en una altra etapa de la seva vida i protagonitzada per Helen Mirren, tenia menys manies. En canvi, l'encerta de ple a l'hora de convertir en el gag recurrent que fa avançar la trama la idea que aquesta dona tan valuosa només pot arribar al poder si es carrega el marit... I assassinar no sempre és tan fàcil com sembla.