CRÍTICA DE SÈRIES

‘The morning news’: El Me Too als mitjans

Cal superar el desastrós primer capítol per gaudir de la gran aposta d’Apple TV+

Al contrari del que s’espera d’un episodi pilot, el capítol inaugural de The morning show ho té tot per foragitar l’espectador. La primera sensació davant de la sèrie estrella d’Apple TV+ és que aquest nou servei de streaming ha invertit una morterada en una ficció que no deixa de ser una còpia lluent però caduca del model de televisió de qualitat que representava Aaron Sorkin, el creador d’ El ala oeste de la Casa Blanca i The newsroom.

The morning show està parcialment inspirat en l’acomiadament del presentador Matt Lauer del programa The today show. I com The newsroom, s’ambienta en un programa de tele de la vella escola, un talk show matinal de gran audiència amb una parella de presentadors estrella, Alex Levy (Jennifer Aniston) i Mitch Kessler (Steve Carell). El detonador del drama és el Me Too. Kessler és acusat d’assetjament sexual. I el programa ha de reaccionar a les conseqüències de l’acomiadament d’un dels seus pilars. Tot plegat se serveix amb diàlegs explicatius i contundents desgranats mentre els personatges caminen amb urgència pels corredors de la redacció, i en un escenari que respon a una idea del periodisme més pròpia del món predigital, on aquest tipus de xous encara movien molts diners i es parlava de l’audiència com d’un tot homogeni, “el poble americà”. Per acabar-ho d’adobar, els responsables de la cadena s’han fixat en una periodista de comarques, Bradley Jackson (Reese Witherspoon), amb els seus 15 minuts de fama després que s’hagi fet viral la seva irada reacció a un manifestant en una vaga minera. Apareix la temptació d’aparcar aquí The morning show. Però inesperadament la sèrie remunta en els dos episodis següents (a partir d’avui Apple TV+ anirà estrenant cada setmana una nova entrega fins a completar els 10 episodis de la primera temporada).

En el tercer episodi, l’ara bandejat Kessler manté un diàleg amb un director de cinema, que encarna un inquietant Martin Short, també acusat d’abusos sexuals. Kessler esgrimeix la teoria que hi ha hagut dues onades del Me Too. La primera hauria visibilitzat depredadors innegables que utilitzaven el seu poder en la indústria per agredir les dones, com Harvey Weinstein. A remolc d’aquesta onada, segons el personatge, s’haurien produït altres denúncies més qüestionables com les que ha patit ell. Quan té lloc aquesta conversa, la sèrie no ha donat gaire més informació sobre el seu cas. Sabem que l’han denunciat i l’han fet fora de la feina, però no les circumstàncies exactes en què es van produir els fets. Kessler se sent una víctima més que un delinqüent. Explorar aquest segon nivell menys evident de la violència sexual apunta a ser un dels punt forts de The morning show : desvelar com l’abús no només el comet un violador sistemàtic amb moltíssim poder, sinó també aquell professional que no es concep com a agressor i tanmateix s’aprofita de la seva jerarquia per generar situacions de suposat consens que no ho són.

L’altre territori complex en què s’endinsa la sèrie de forma apassionant és el de com el Me Too també és utilitzat com a arma estratègica en les lluites de poder dins del canal televisiu. És en aquest context que el personatge de Jennifer Aniston, esplèndida per cert en el paper, cobra força i interès, sobretot quan s’adona que per a una professional davant la càmera com ella, dona ja no tan jove, el futur és molt més complicat que el dels seus homòlegs masculins. Així que arriba el moment d’afermar la seva posició...

Jay Carson per a Apple TV+. En emissió a Apple TV+

Més continguts de