Menjar bé no té preu. Tots sabem que hi ha molts budells fent percussió quan la cassola comença amb el xup-xup. Però, ja ho diuen, no només d'escudella viu l'home. I la festa dels premis Time Out no és l'excepció que confirma la regla. Des de poc més de les vuit del vespre, l'actor i director de teatre Julio Manrique ja és al photocall amb un somriure enlluernador, al costat d'uns quants manyocs de botifarres penjades a la primera de les parades del Mercat de la Concepció. Una mica més endavant, a la fruiteria, el novel·lista Marc Pastor -nominat al premi Time Out a la millor obra per L'any de la plaga- ensuma un cistell de cireres vermelles fent somriure de vinyeta còmica i, a l'altra banda de la passarel·la, la periodista Bibiana Ballbè fa un tuit des de l'iPhone amb les paraules "pruna" i "maduixa" mentre alterna amb l'actor Marc Rodríguez, que xarrupa cava rosat d'una copa de plàstic, i només desvia els ulls quan veu passar una safata de broquetes de síndria, tomàquet cherry i menta.
Però, tornem-hi, no hem vingut aquí només a menjar... ¿o potser sí? A un dels nois de Manel, que vacil·la entre les fruites de babord i els talls de fuet d'estribord, li fa un rugit l'estómac quan sent Josep Maria Pou, des d'una de les pantalles, recitant el menú amb què s'entaulava Pepe Carvalho, el mític detectiu de la saga de Manuel Vázquez Montalbán. Truites, bacallà a la llauna i uns calamars ofegats amb salsa que fan mirar amb una mica de pena tanta dieta mediterrània.
Als fogons, amb els guanyadors
"M'encanta la cuina i la gent que la sap disfrutar; bàsicament, el secret és que menjar em fa infinitament feliç", diu la cantant Sílvia Pérez Cruz. Flora Saura l'ha cridat a recollir el premi Time Out al millor creador de l'any, una categoria que també es disputaven Juanjo Sáez, els Manel i Julio Manrique, que encara va ensenyar el seu somriure entre got i got. No se sap si per desconfiança o perquè en aquests moments té el queixal clavat en un tros de mango, a la de Palafrugell li costa una bona estona pujar a l'escenari a recollir el guardó que els caps de Cultura de l'ARA, Andreu Gomila i Laura Serra, li estenen.
Sembla que els nostres creadors -premiats o no premiats- tenen bon paladar. Però pocs s'atreveixen a encendre el foc sense un llibre de l'Isma Prados al costat. "A mi, cuinar em fa molta vergonya", confessen un parell d'ocurrents al xef d'Els Pescadors, que baixa de fer la foto de família. Els de l'Entresòl i els del Tirsa intercanvien invitacions als respectius locals. Però sembla que el somriure de Julio Manrique ha desaparegut de la sala. Segurament ha trobat, darrere d'alguna de les persianes del Mercat de la Concepció, un bacallà a la llauna com el de Carvalho, i està esmolant les incisives que amb tant èxit ha ensenyat des del principi de la festa.
