Tina Gil i els fantasmes
Escric aquestes ratlles entre una muntanya de capses embalades per la mudança imminent. M'agafen ganes de deixar-les on són i marxar amb les mans a les butxaques. Si ara mateix en tinc prou amb aquest tros de full en blanc, per què no puc tornar a començar també amb una pàgina sense escriure, i deixar que el tòpic em doni permís per començar una altra vida sense llibres que ja he llegit ni antigues fotos ni cafeteres que no funcionen.
De la mateixa manera, amb les orelles netes, en blanc, s'ha d'escoltar la música de Tina Gil, la cantant i guitarrista de Montcada i Reixac i autora d'un centenar de cançons que pocs han sentit. Tina Gil fa estona que va pel món. A principis dels 80 era la cantant del grup punk de Barcelona Sentido Común. Llegeixo que la banda va tocar per primer cop al claustre de la Universitat de Barcelona. Ara, feinades tindrien per passejar-s'hi. Ja té raó, en aquest sentit, el professor Jordi Llovet quan diu que no queda res de la universitat d'abans.
Des dels noranta, Tina Gil toca en solitari i solitària cançons d'amor i de mort a ritme de rock'n'roll. Les seves històries parlen de fantasmes i vampirs, de por, però sobretot d'un amor per la música i la paraula que no coneix el cinisme. Ella canta: " Siempre andé a ciegas por la vida asquerosa porque nunca quise ver otra cosa que no fuera amor ". I mentre crida, els crítics busquen encara la frase que la defineixi. Tina Gil s'escapa amb sentit de l'humor de totes les trampes. Per mi és el rock que els faltava a Vainica Doble. Només amb un disc publicat, i amb desenes de cedés autoeditats i inèdits, la Tina té una bona colla de fans que s'agrupen amb el nom de Lonely Heart's Fan Club. Molts dels seus integrants érem aquest dissabte al Macondo Bar de Barcelona. Teníem moltes ganes de veure-la en concert. Només amb una guitarra i un tamboret, vestida de negre i amb esclops blancs als peus, Tina Gil va tocar alguns dels seus temes amb una veu íntima que és el crit profund d'una nena perduda. Encara que de vegades les paraules sonin desesperades, la Tina juga amb el públic i fa broma. Des de la seva generositat vol explicar-nos el conte que repassa ella cada nit abans d'anar-se'n a dormir. Tanqueu els ulls i tapeu-vos el cap amb el llençol, pot ser que aquesta nit se us aparegui un fantasma.
