Cultura 16/01/2017

Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la

Un nen i la relació amb el seu avi protagonitzen 'La memòria de l'arbre', una història sobre com es construeixen i transmeten els records

Laura Serra
3 min
Tina Vallès indaga en l'intimisme i la quotidianitat

BarcelonaL'escriptora barcelonina Tina Vallès ha guanyat la segona edició del Premi Anagrama de novel·la amb 'La memòria de l'arbre'. El jurat, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i Jordi Herralde, en destaca "l'habilitat narrativa de l'autora, l'estil contingut, l'alt domini de la llengua i la credibilitat de la veu del nen narrador". El premi està dotat amb 6.000 euros i s'hi havien presentat 18 originals (en la primera edició en va ser 41). L'obra guanyadora es publicarà el 22 de febrer i es traduirà al castellà.

'La memòria de l'arbre' és una història narrada per un nen de 10 anys que viu un canvi familiar. Els seus avis deixen el poble de tota la vida, Vilaverd (Conca de Barberà) i van a viure a casa seva, al barri de Sant Antoni de Barcelona. "Em puc posar content?", pregunta als pares, per com li anuncien la notícia. "La novel·la vol respondre aquesta pregunta", diu l'autora. L'obra ressegueix "la relació del Jan amb el seu avi Joan, les passejades tornant de l'escola, com es miren els arbres, els carrers, es fan preguntes sense resposta, hi ha respostes sense pregunta, és una novel·la sobre els records, com els transmets i com els recordes", i tot això amb un desmai que fa de fil conductor del procés de creixement del nen. "Els arbres són l'eina de què se serveix l'avi per explicar-li coses que no li sap explicar de forma directa", diu Vallès, que ha escrit aquesta novel·la al llarg de tres anys per rescatar també la seva relació amb els seus avis i el seu paisatge d'infantesa. Volia explicar la complicitat avi-nét. "Hi ha l'experiència i la llibertat de l'avi, la sensació que queda poc temps i es deixen anar i diuen frases que et queden gravades".

Tina Vallès, que compagina escriptura amb traducció i correcció, va debutar el 2006 amb el recull 'L'aeroplà del Raval', va publicar les narracions d''Un altre got d'absenta' (2012) i va guanyar el premi Mercè Rodoreda amb 'El parèntesi més llarg' el 2013. Fins ara només havia publicat una novel·la, 'Maic' (2011), també protagonitzada per un nen. "És una veu que em serveix per explicar realitats que poden ser amargues. I en aquest llibre em serveix per fer pinzellades i explicar la realitat des de la poca experiència i la poca intensitat dramàtica, permet observar realitats complicades de pair amb una actitud més optimista i vitalista", diu Vallès. De tota manera, també precisa que sempre té Mercè Rodoreda com a referent per "intentar controlar tot el que vagi cap al sentimentalisme i la cosa cursi, perquè quan toques temes relacionats amb les emocions sempre hi ha el perill de caure pel barranc del sentimentalisme i l'emoció fàcil, i per a mi és important mantenir l'equilibri".

Malgrat fer el salt a la novel·la, l'autora manté el gust per les peces curtes, ja que 'La memòria de l'arbre' té una estructura d'11 capítols i cadascun té 11 escenes, "que són com pistes en què es va fixant en Jan i que li fan reconstruir què està passant, el perquè del canvi familiar, què suposa per a la família i per a ell". L'univers del poble de Vilaverd, el poble de la família de l'autora, hi apareix com un paradís de la infantesa: "És un paisatge important del meu passat. Ha estat com una reconciliació amb un paisatge", diu l'autora, que creu que el conte gaudeix de molt bona salut a Catalunya. De fet, ella mateixa és editora del portal especialitzat Paper de Vidre.

L'any passat va guanyar el premi Anagrama de novel·la Albert Forns, amb 'Jambalaia', i es va publicar també la novel·la finalista, 'Joyce i les gallines', d'Anna Ballbona. Totes dues es van traduir al castellà. Enguany, però, no s'ha fet públic cap finalista. D'aquesta manera, Anagrama manté l'aposta pel llibre en català amb el premi i amb uns 10-13 títols anuals en català. "L'ADN de l'editorial és fer una programació que arribi al màxim nombre de lectors. No fem edicions per països. La mateixa idea ens guia amb els autors catalans: promocionem els autors a tots els territoris on som. Sempre des des de la racionalitat. Traduïm els autors catalans si té sentit, i de fet a Espanya s'ha assenyalat la 'nova literatura catalana' amb la ressenya dels dos premiats".

stats