MÚSICA
Cultura 21/10/2012

Tito Ramoneda: "Què es van fumar a Madrid quan van decidir apujar l'IVA?"

Finançament "Acabem amb les subvencions i apostem per una llei de mecenatge de veritat!" Jazz "Som un dels festivals més estrictament jazzístics del món"

Xavier Cervantes
3 min
Tito Ramoneda al despatx de The Project. El quadre és el primer cartell del concert de Chet Baker a Zeleste, el 1988.

BARCELONAEl 30 d'octubre comença la 44a edició del Festival de Jazz de Barcelona. Tito Ramoneda (Barcelona, 1962) es va fer càrrec del festival el 1989, un any després de fundar amb Joan Rosselló The Project, una promotora que es va estrenar amb un concert de Chet Baker a la sala Zeleste del carrer Argenteria.

¿Quan va muntar The Project ja tenia l'ambició de fer el festival?

Jo era alumne del Taller de Músics; m'encantava el piano i el jazz. Després de tres anys, vaig veure que com a músic no em guanyaria la vida i el 1984 vaig entrar a Doctor Music com a soci. El 1988 en vaig marxar perquè m'agradava molt el jazz i perquè creia que tenia molt recorregut. Un any després l'Ajuntament ens va cedir el nom del festival sense ajuts, i ens hi vam tirar de cap, sense patrocinis ni subvencions.

La línia artística del festival tan aviat rep crítiques perquè és comercial com perquè és massa heterodoxa.

Som un dels festivals més estrictament jazzístics del món, i se'ns ha acusat de no ser-ho. Altres diuen que fem programes molt comercials, però en els últims anys hem fet una aposta brutal pels valors emergents i l'avantguarda. Comercials? Estem parlant de jazz, no de Laura Pausini.

¿El festival sobreviuria sense les subvencions públiques, que enguany són el 17% del pressupost?

Sí, però la identitat del festival es veuria tocada. No necessitem subvencions per programar Chick Corea i Tomatito amb Michel Camilo perquè, afortunadament, tenim un públic i uns patrocinadors comercials. Però hi ha una sèrie d'activitats que podem fer gràcies a les subvencions. Per exemple, l'aposta pels artistes emergents i les propostes de risc. Les subvencions també són necessàries per impulsar l'escena local emergent. Perquè també hi ha una escena catalana que és sostenible per ella mateixa. La Locomotora Negra, Andrea Motis i Sílvia Pérez Cruz poden omplir el Palau de la Música i generar negoci perquè tant ells com nosaltres hi guanyem.

¿El patrocini podria substituir les subvencions?

Acabem amb les subvencions i apostem per una llei de mecenatge de veritat! També caldria una nova llei sobre la gestió dels drets d'autor que fos coherent amb les de la resta de la Unió Europea. Aquí paguem un 10% quan en altres països paguen entre el 2,8% i el 4,8%. Això fa que els promotors d'aquests països parteixin amb un avantatge perquè tenen un potencial de recaptació molt més gran que els espanyols.

¿L'increment de l'IVA fins al 21% els va agafar per sorpresa?

Totalment. Estàvem convençuts que pujaria del 8% al 10%. El problema és el criteri del ministeri. Alejandro Sanz no fa una cançó perquè la gent compri una partitura, que té el 4% d'IVA. ¿La partitura és cultura i la música en directe és entreteniment? Què es van fumar a Madrid quan ho van decidir? Estem en un moment molt desconcertant en el món de la cultura.

A The Project com l'afectaria que Catalunya fos independent?

Barcelona és la porta d'entrada de la música en directe, i les principals promotores són a Barcelona. Però és molt difícil parlar d'això. Quin model de país seríem?

Posem que fóssim com Dinamarca.

Tindríem més dificultats per fer concerts a la resta de l'Estat. La capacitat de generar negoci intern no es reduiria. Amb una fiscalitat pròpia, una llei de mecenatge i una altra de gestió de drets d'autor, fins i tot milloraríem la nostra competitivitat. Però depèn de com fos el model. Fins ara ningú no ha parlat de quines normes regirien l'Estat.

stats