Tom Wolfe
Aquest any se celebra el cinquantè aniversari del viatge espacial de John Glenn. No va ser el primer astronauta a ser projectat fora de la Terra, ni tan sols va ser el primer americà a arribar a l'espai, però la propaganda oficial dels EUA el va projectar a l'olimp dels mites nacionals. Tot això ho explica Tom Wolfe en una obra mestra del periodisme literari, The right stuff ( Lo que hay que tener , publicat en castellà el 2010 per Anagrama).
Wolfe detalla les misèries que van patir els primers astronautes, els set del projecte Mercury. A les dècades dels 50 i 60 el programa espacial dels EUA evolucionava a base d'errors, sempre al darrere de la Unió Soviètica. L'èpica i la perfecció moral de Glenn eren producte del màrqueting polític de Washington. Wolfe ho descobreix a The right stuff en un format d'aventura que fa que les 300 pàgines del llibre es llegeixin volant. Segons Wolfe, a diferència dels seus sis companys del projecte Mercury, Glenn "sempre tenia la màquina de crear àuria encesa". Mentre que la resta d'astronautes eren incapaços de parlar en públic, s'aficionaven a emborratxar-se abans de fer curses nocturnes de cotxes, eren uns buscabregues i uns addictes al sexe, Glenn parlava de la seva fe en Déu, es llevava el primer i dedicava cada oració pública a la seva família. Darrere d'aquesta imatge perfecta s'hi amagava una notable ambició per ser el primer a assolir la glòria americana, ens explica Wolfe.
Però el secret de The right stuff no és aquest sinó una història personal. Fa dos anys vaig aturar-me en una biblioteca d'un poble dels suburbis de Washington, a l'estat de Maryland. És habitual que a les biblioteques dels EUA es venguin llibres de segona mà a preus irrisoris. En aquella ocasió vaig comprar una edició de butxaca del llibre de l'editorial Bantam Books. El vaig comprar per un dòlar. Probablement el dòlar més ben invertit de la meva vida. Un cop a casa dels amics on m'allotjava, fullejant el llibre, vaig descobrir una dedicatòria de Glenn escrita a mà, en retolador blau: "Per al Peter, amb els millors desitjos, John Glenn. 8-10-1994". D'això se'n diu tenir sort.
