Han sigut vuit anys de silenci discogràfic, però el cantant, guitarrista i compositor brasiler Toquinho torna amb ganes de passar-ho bé: en el seu nou disc, Quem viver, verá , hi parla de la seva segona pàtria, Itàlia, i del futbol, la seva tercera gran passió després de la poesia i la música. Tot i una extensa carrera de pràcticament mig segle, lligada a figures de la música popular del seu país com Vinicius de Moraes i Chico Buarque, aquesta llegenda de la bossa nova defensa que "estudiar, estudiar i estudiar, fins i tot al lavabo" és l'únic que l'ha fet passar de guitarrista a un bon guitarrista.
Antonio Pecci Filho (Sao Paulo, 1946) ha publicat més de mig centenar de discos en diversos idiomes. "Gilberto Gil deia que respectava un artista després de set discos. Fer un èxit és fàcil, conservar-lo molt difícil", diu pensant en els seus èxits immortals com Tomara i A felicidade ien la fortuna fugaç del seu compatriota Michel Teló. En Quem viver, verá ha col·laborat amb l'escriptor xilè Anonio Skármeta, amb Zeca Pagodinho i amb Ivete Sangalo, a més de la seva filla Jade Pecci.
Toquinho actuarà dimarts al Teatre Grec després de passar per Madrid i Múrcia. En aterrar, ha topat amb les preguntes inevitables dels periodistes sobre la crisi: "No et pots deprimir, perquè això només condueix a la falta de solucions. S'ha d'encarar amb una mica de bon humor", relativitza el músic, recordant que el Brasil ha entrat i sortit d'etapes de crisi més sovint. "L'art sempre té més llum amb la dificultat. Jo no veig grans artistes a Suïssa -afirma-. Per això el Brasil va créixer tant culturalment durant la dictadura, perquè havia de defensar-se d'alguna manera".
