El Trapezi obre totes les finestres del circ

La fira de Reus guanya pressupost i aspira a ser la plataforma de producció catalana

Després de dos anys de rodatge, aquest tercer Trapezi que dirigeix Leandro Mendoza -des d’avui i fins diumentge a Reus- ja s’assembla a la fira estratègica de circ que ell imaginava. La seva intenció, diu, és “fer una fotografia en moviment del circ actual a Catalunya, Espanya, Europa i el món”. “El Trapezi estava molt emmirallat amb la tradició del circ francès. Jo vull treure aquest mirall i mostrar tot el ventall, no una tendència o un territori”. Això implica traçar una programació que inclogui sense distinció totes les tècniques i narratives, les més clàssiques i les més contemporanies, el més jove i el més veterà.

Per exemple, en la branca del circ més nou i fresc, hi haurà dues companyies joves que treballen només amb el cos com a eina i sense aparells, els francesos Kaaos Kaamos i la brasilera Circo no Ato. “El concepte de troupe, en què un artista salvaguarda la vida de l’altre, aquesta relació tan potent que té el circ amb la confiança i el col·lectiu, és una manera d’entendre el circ molt jove”, afirma el director. I de la banda dels veterans hi haurà dos referents com els belgues del Circo Ronaldo i els catalans Escarlata Circus, que mostren precisament un altre horitzó: “Un artista de circ té una relació amb el seu cos com la d’un esportista, té una vida curta. ¿Cap a quina narrativa va un artista madur que porta 30 anys fent circ?”, planteja Mendoza. En total, seran 22 espectacles i un centenar de funcions, moltes de les quals en espais públics i gratuïtes, com el ja mític Cabaret noctàmbul de la plaça del Mercadal, que ahir ja va arrencar sota la direcció de Martí Torras i Fàtima Campos i la pallassa Alba Sarraute de mestra de cerimònies.

Primeres dues coproduccions

El Trapezi va estar a punt de morir el 2011. Mica en mica s’ha recuperat d’aquella crisi general, i de fet en els últims dos anys ha aconseguit incrementar el pressupost 130.000 euros, fins als 504.000 actuals que hi aporten l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona, la Generalitat i alguns privats. Aquesta injecció ha permès tornar a fer coproduccions pròpies. Enguany n’hi ha dues: un duo de petit format, Davaiii, de Domichovsky & Agranov, i un mitjà format, Dioptries, de la companyia de Toti Toronell. Aquest espectacle s’ha finançat gràcies a un fons de coproducció creat per Trapezi amb FiraTàrrega, l’Atrium de Viladecans, el Sismògraf d’Olot i la Mercè que no tan sols farà possibles noves produccions sinó que també en garanteix l’exhibició i, per tant, la possible gira (ja té 15 bolos tancats). Un dels reptes del Trapezi és crear circuit.

“Volem que la fira sigui útil per al sector, no només un aparador”, insisteix, recordant que hi ha 270 professionals inscrits. El seu objectiu és “ser una plataforma de producció, com el Mercat de les Flors és en dansa o el Teatre Nacional en teatre”. “No hi ha ningú que estigui produint circ, i volem ocupar aquesta parcel·la, que és un buit. El Trapezi té una bona carta, perquè podem fer coproduccions i donar-los continuïtat”, defensa. El seu marge de maniobra arribarà fins al 2022.