MÚSICA

El Trio de Barcelona torna per celebrar 50 anys de professió

Els germans Claret i Albert Attenelle actuaran al Petit Palau

“Ens sentim una mica com els Rolling Stones, salvant totes les distàncies”, assegura entre rialles el músic Gerard Claret. Al seu costat, el seu germà Lluís Claret i Albert Attenelle comparteixen la sensació. Tots tres pujaran junts a l’escenari després de 24 anys, en un retorn especial per celebrar els 50 anys de professió dels germans Claret, que van començar com a membres de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. “Quan ens vam adonar que fèiem 50 anys de carrera vam tenir un ensurt -explica Gerard Claret-. I vam creure que la millor manera de celebrar-ho era amb música”. Per això el violinista, el violoncel·lista i el pianista s’han tornat a reunir i han muntat una petita gira de concerts que arrencarà divendres al Teatre Auditori de Vic.

“Quan vam començar a assajar va ser com un viatge en el temps. Hem recuperat velles sensacions”, afirma Gerard Claret, i el seu germà afegeix: “El pòsit és el d’abans, però hi hem afegit tot el que hem viscut. No és el mateix Trio de Barcelona que fa 24 anys. Tampoc pretenem que ho sigui”. El grup passarà per Sant Cugat, Sant Llorenç de Morunys i el Petit Palau del Palau de la Música, on va fer l’últim concert el 1994 i on aquest any actuarà el 22 de novembre. La gira s’acabarà a l’església de Canillo d’Andorra dos dies després. Per a aquesta tornada excepcional, la formació ha escollit el trio núm. 7, en si bemoll major, op. 97, de Beethoven, i el trio núm. 1, en re menor, op. 49, de Mendelssohn. “Són dues obres que suposen un repte musical i artístic”, afirma Gerard Claret. Fundat el 1981, el Trio de Barcelona va ser una de les formacions puntals de la música de cambra a Catalunya, a Espanya i a l’estranger d’aquella època. La formació va publicar quatre discos i va actuar en nombrosos països.

La transformació musical del país

El retrobament també ha servit als músics per mirar enrere. “Ara ens adonem que el panorama musical del país ha canviat moltíssim -assegura Gerard Claret-. Ara hi ha molts més músics, i els joves intèrprets tenen una formació i una qualitat espectaculars. Aquesta transformació és un orgull per al país, ara estem al nivell d’altres llocs d’Europa”. El violinista esmenta com a motors d’aquesta transformació les escoles de música, els conservatoris i l’Esmuc, i recorda que ells també van assumir feines pedagògiques a l’Escola de Música de Barcelona, on van tenir d’alumnes Ignasi Terraza i Toni Comín.

Si bé els tres músics expliquen que estan “molt il·lusionats” amb aquesta tornada puntual als escenaris, la celebració hauria sigut per a ells més rodona si haguessin pogut actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). “No ha pogut ser per qüestions de programació”, lamenta Gerard Claret. El Trio de Barcelona va abandonar els escenaris arran de les dificultats per compaginar les agendes respectives. “No podíem mantenir el mateix ritme de treball i ens va semblar que era millor deixar-ho”, recorda Lluís Claret. I Gerard Claret afegeix: “Però no vam acabar amb la sensació que ens quedés alguna cosa per fer”.