Troben un pany de muralla romana en una casa del Barri Vell de Girona
La troballa data del segle III d.C. i és dins de l'habitatge
BarcelonaEls arqueòlegs han descobert un pany de muralla romana del segle III d.C. a l'interior d'una casa del Barri Vell de Girona. El pany té una longitud aproximada de cinc metres i una alçada de quatre, i forma part de les parets d'aquest edifici, tot i que només se n'han posat dos metres i mig al descobert perquè la resta és sota terra. L'estudi, a més, ha permès documentar l'evolució històrica de l'edifici al llarg dels segles. La casa, que està situada al carrer Bellmirall (a tocar del rectorat de la Universitat de Girona), es reconvertirà en apartaments que conservaran aquest llegat històric.
A l'edificació hi ha les restes d'una sitja de gra, un tram de muralla d'època carolíngia amb una torre de defensa i gàrgoles del segle XIV (quan l'edifici era una casa noble que apareix documentada com a castell de Bellmirall).
Les troballes de l'estudi arqueològic
L'estudi arqueològic ha consistit a observar les restes i els elements que estan a la vista i, a partir d'allò que ja se sabia pels documents, s'han identificat els diferents elements patrimonials. Picant el gruix d'una de les parets interiors, els arqueòlegs han descobert aquest pany de muralla romana del segle III d.C. El pany es va construir damunt la muralla primigènia de la ciutat, del segle I a.C. i que no es conserva.
En una de les parets exteriors de la casa, la muralla romana s'aprecia a simple vista. Però just en aquest punt el mur girava i s'endinsava cap allà on ara hi a l'edifici. "Ens sorprèn que allò que les construccions posteriors havien engolit ara ens hagi aparegut totalment conservat", diu l'arqueòloga Maribel Fuentes en referència al pany de muralla.
L'estudi també ha permès documentar aquells altres elements històrics de l'edifici que ja estaven al descobert. A l'exterior, a la part que dona al rectorat de la UDG, els arqueòlegs han estudiat les restes de la muralla que s'aprecien ja des del carrer. Són 17 metres de muralla romana que formen part de la base de l'edifici, i part d'una torre de defensa carolíngia que s'hi va adossar al segle VIII.
"Desconeixem quina alçada real tenia la torre, perquè al segle XIV s'hi va construir a sobre, però sí que sabem que com a mínim la primera planta era del tot massissa", explica Fuentes. Precisament va ser a l'Edat Mitjana quan aquest edifici es va convertir en una casa noble, que en documents del segle XIII ja apareix documentada com el "palau Bellmirall".
Entre els elements singulars de l'època que encara es conserven hi ha un pati interior amb gàrgoles del segle XV. I aquí, precisament, és on també s'han localitzat les restes d'una antiga sitja de gra (en aquest cas, d'època carolíngia) que certifiquen com entre els segles VIII i XIX en aquesta part de la ciutat no s'hi construïa.
Arxiu diocesà
L'arqueòloga, a més, concreta que durant l'Edat Mitjana la casa noble va ser "un edifici imponent". I que al segle XVI l'aleshores abat de Sant Joan de les Abadesses, Miquel d'Agullana, va fer-hi reformes i va deixar-hi empremta (marcant el seu segell en portes i finestres).
A més, l'estudi ha determinat que, ja a l'època moderna, l'edifici va acollir un col·legi de seminaristes (el de la Sagrada Família) i que més endavant, ben bé fins als anys 90 del segle passat, va convertir-se en l'arxiu diocesà. "Gràcies a aquest estudi previ, a través de la documentació que es conserva i dels elements que hi ha a l'edifici, hem pogut entreteixir-ne l'evolució", ha concretat Fuentes.
