Troben el lloc exacte on va ser assassinat Juli Cèsar

MadridUn equip de científics del CSIC ha trobat el punt exacte on va ser apunyalat Juli Cèsar l'any 44 aC: just al centre del fons de la Cúria de Pompeu de Roma, mentre presidia, assegut en una cadira, la reunió del Senat.

Diversos textos romans antics descriuen l'assassinat de Juli Cèsar a la Cúria de Pompeu, un fet, fruit del complot d'un grup de senadors per eliminar el general, que desembocaria en la formació del segon triumvirat i en l'esclat final de les guerres civils. Ara, 2.056 anys després, un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert el punt on va caure assassinat el militar, segons informa el consell de recerca.

La clau, una llosa que August va fer col·locar

Una estructura de formigó de tres metres d'amplària i dos d'alçària col·locada per ordre d'August, fill adoptiu i successor de Juli Cèsar, per condemnar l'assassinat del seu pare ha donat la clau als científics. Aquesta troballa confirma que el general va ser apunyalat al bell mig del fons de la Cúria de Pompeu, mentre presidia la reunió del Senat.

Actualment, les restes d'aquest edifici es troben ubicades a l'àrea arqueològica de Torre Argentina, en ple centre històric de la capital italiana. "Sempre es va saber que Juli Cèsar va ser assassinat a la Cúria de Pompeu el 15 de març del 44 aC, perquè els textos clàssics així ens ho transmeten, però fins ara no s'havia recuperat cap testimoni material d'aquest fet, tantes vegades representat en la pintura historicista i en el cinema", explica l'investigador del CSIC Antonio Monterroso, de l'Institut d'Història del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC.

La mort de Cèsar a l'arqueologia, la història de l'art i el cinema

Les fonts clàssiques al·ludeixen a la clausura, anys després de l'assassinat, de la Cúria, un lloc que passaria a convertir-se en una capella-memòria. "Sabem amb seguretat que el lloc on Juli Cèsar va presidir aquella sessió del Senat i on va caure apunyalat es va clausurar amb una estructura rectangular organitzada d'acord amb quatre murs que delimiten una base de formigó. El que desconeixem és si aquesta cloenda va suposar també que l'edifici deixés de ser completament accessible", aclareix el científic.

A Torre Argentina, a més de la Cúria de Pompeu, els investigadors han començat a estudiar les restes del Pòrtic de les Cent Columnes (Hecatostylon). L'objectiu és conèixer quines vies de connexió es poden establir entre l'arqueologia, la història de l'art i el cinema en aquests espais de la mort de Juli Cèsar. "També pretenem entendre millor aquest sentit de cloenda i lloc funest que descriuen els textos clàssics", afegeix Monterroso.