"Seguiu el camí de Sallagosa a Finestrelles, a la Coma, abans de la font del Segre. Sobre el camí, quan ja hagueu deixat aquella Coma, hi ha un petit pi que té a la vora un tronc germà i sec. Situats al pi seguiu aquest dibuix". La tarda del 22 de juliol del 1936, pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil, un atemorit mossèn Ventura, va pujar rabent al coll de Finestrelles, a la Cerdanya, amb la Verge de Núria a la motxilla, i la va amagar sota les pedres d'una tartera. Temia que les milícies la cremessin.
La imatge tan sols va passar una nit al cim, però el capellà va fer un mapa per si ell no podia rescatar-la l'endemà. El mapa era un minúscul dibuix en què les úniques referències eren que, després del pi, s'havien de fer trenta passos fins a un roc gran, i tot seguit caminar dotze passos més fins a arribar al lloc, on aquella nit de juliol, el capellà havia ocultat la icona. Amb aquest mapa del tresor, un grup d'alumnes d'entre quatre i onze anys de l'escola rural Ridolaina de Montellà de Cadí, a la Cerdanya, van ser capaços de localitzar per primera vegada l'amagatall. Mai fins ara ningú havia pogut emplaçar el lloc on el capellà havia ocultat la verge. Aquests petits expedicionaris de ment inquieta van celebrar amb crits d'eufòria la troballa.
A 2.350 metres
"Al principi em semblava que seria més fàcil, però quan vam arribar a la Coma van començar les dificultats -explica Aina Castellet, que té 10 anys-. Allà tot es veia igual, i el pi ja no era petit, havien passat 70 anys i havia crescut molt". L'Aina va ser qui va descobrir als seus companys de classe la història del capellà que havia amagat la icona a la muntanya. Ho va escriure en una redacció de tema lliure després que el seu avi, Manuel Castellet, li expliqués el periple d'aquesta verge i li facilités el mapa. "El meu avi ja em va dir que el capellà no havia pogut pujar amb un pic i una pala, per tant, la verge no podia estar enterrada en un forat sinó que estava sota les pedres", raona. Ni l'Aina ni els seus companys es van cansar en aquesta ascensió perquè estaven "molt emocionats".
La seva professora, Núria Burgada, els ha encomanat la passió per la muntanya. Burgada és la mare de l' skyrunner Kilian Jornet. "Quan els nens van sentir la història de l'Aina es van quedar bocabadats". A l'escola havien engegat el projecte Viure els Pirineus i Burgada assegura que els seus alumnes "van decidir que volien investigar què havia passat durant la Guerra Civil".
Va ser un alumne qui va recordar una excursió que havien fet dos anys enrere a Martinet, on van visitar els búnquers, i va voler saber per què hi havia hagut una guerra. "Ha costat molt que els avis expliquessin la seva història a la classe, tot eren problemes, per a molts encara és un tema molt dolorós", comenta Núria Burgada.
Els alumnes d'aquesta professora de Montellà de Cadí, però, van persistir fins a localitzar el lloc on fa 76 anys mossèn Ventura va amagar la Mare de Déu de Núria. Ara els ajuntaments de Queralbs i Llo (Catalunya del Nord) i el Memorial volen descobrir-hi una placa a l'octubre.
