Troben una estàtua faraònica monumental al Caire

BarcelonaLes carreteres enfangades del barri obrer de Matariya, al Caire, han amagat durant anys i anys una estàtua faraònica monumental. Un grup d’arqueòlegs egipcis i alemanys va descobrir-la dimarts passat i ahir el ministeri d’Antiguitats d’Egipte va anunciar la troballa. Es tracta d’una peça de vuit metres que probablement representa el faraó Ramsès II, que va governar Egipte fa més de 3.000 anys. L’estàtua estava submergida en l’aigua a la zona arqueològica d’Ain Shams i suposa, segons el ministeri d’Antiguitats, “un dels descobriments més importants que s’han fet mai”.

“La troballa és un colós d’un rei fet de quarsita”, va explicar ahir el ministre d’Antiguitats, Khaled al-Anani, que va precisar que s’ha trobat “el bust de l’estàtua i la part inferior del cap” i que, després de retirar-los, van aparèixer “la corona, l’orella dreta i un fragment de l’ull dret”. Aquesta, però, no és l’única descoberta de l’expedició d’arqueòlegs a la zona, on també han desenterrat la part superior d’una estàtua de mida natural del rei Seti II, net de Ramsès II i segon faraó de la seva dinastia. A diferència de la primera, aquesta peça està feta de pedra calcària i mesura al voltant de 80 centímetres.

El cap de l’equip d’arqueòlegs egipcis, Ayman Ashmaui, va indicar ahir que les excavacions i les investigacions segueixen per trobar la resta de parts del colós. Amb aquesta recerca en marxa, els egiptòlegs esperen poder corroborar la identitat de l’estàtua de grans dimensions, ja que la part que han trobat fins ara no té cap epigrafia que indiqui a qui pertany. Si aconsegueixen provar que representa Ramsès II, l’estàtua es traslladarà a l’entrada del Gran Museu Egipci, que està previst que obri les portes el 2018.

El temple del déu del sol

Les dues troballes s’han fet prop de les ruïnes del temple de Ramsès II a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, ubicada a la part oriental del Caire. Aquest temple, un dels més grans d’Egipte, va ser destruït durant l’època grecoromana. Molts dels seus obeliscs es van traslladar a Alexandria i a Europa, mentre que les pedres es van reutilitzar per construir altres edificis de la ciutat. Segons el cap de l’equip d’arqueòlegs alemanys, Dietrich Raue, “els antics egipcis creien que Heliòpolis va ser el lloc on vivia el déu del sol i que el món va ser creat a Matariya”. L’arqueòleg va apuntar que, d’acord amb aquesta creença, “les estàtues, els temples i els obeliscs havien de ser construïts en aquesta zona, però el rei no hi podia viure perquè era la residència del déu del sol”.

Ramsès II, també conegut com a Ramsès el Gran, va ser el monarca més poderós i celebrat de l’antic Egipte. Durant el seu regnat, que va tenir lloc entre el 1279 i el 1213 abans de Crist, va conduir diverses expedicions militars i va expandir l’imperi egipci des de l’est de Síria fins al sud de la regió de Núbia. La seva figura va tenir tanta repercussió que els seus successors el van batejar amb el sobrenom del Gran Avantpassat.