El 12 de febrer, deu dies abans de ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic, Emili Teixidor va tenir una llarga conversa amb el director de l'ARA, Carles Capdevila. L'escriptor osonenc va parlar sense embuts de mestres, política, religió, dolor i futur.
La infància
La duresa dels anys de la postguerra
"No es deia «T'estimo», als nanos se'ls deia «Porta't bé o et clavaré un clatellot» perquè a les escoles es pegava i hi havia càstigs físics, de cara a la paret, o agenollats, o parar la mà perquè et clavessin una garrotada o una bufetada. Era normal, i a les dones els pegaven amb aquella naturalitat. Si tot això amb l'educació no es treu i es neteja, hi queda un pòsit. Hi ha un text de Gil de Biedma, em sembla, que diu: «Qui digui que aquells temps d'infància eren feliços és perquè no ho va viure»".
La històriaLa necessitat d'escriure per no banalitzar el mal
"Sents opinions de gent i veus el fons de fanatisme que encara hi ha al país, és molt fort! Fa por la reacció de la dreta. I també hi ha una mena de banalització del mal, com quan es va enfonsar el creuer i un italià va dir públicament: «Els alemanys que callin, nosaltres tenim el capità i vosaltres teniu l'Holocaust». Cal una constant memòria històrica per no frivolitzar, per això escrivim sobre la Guerra Civil. Queden moltes coses pendents, mira el judici a Garzón".
La religióRespectuós amb les persones, crític amb la institució
"Sóc respectuós amb alguns capellans admirables que he tingut la sort de conèixer, i passo molt de la institució. Em sap greu quan algú, com fa poc un bisbe, s'atreveix a parlar de dones i d'homosexuals. Són gent que teòricament no tenen contacte amb el sexe i no en saben res. Jo no sé com les esglésies estan plenes de dones encara. Això és el que m'empipa, a part del mal que ha pogut fer, de les croades a les inquisicions, la crema de llibres, els llibres prohibits. Però entre els últims de la baula religiosa o transcendent hi ha gent molt bona".
El paísMés líders i menys polítics conformistes
"Hi trobo a faltar gent que s'ho jugui tot. Hi ha una falta de líders. No és cap crítica a Artur Mas perquè penso que ho fa molt bé, però la impressió global és que la gent defensa més el càrrec, l'ofici o el sou que el país. [...] En la relació amb Espanya, o ens plantem o pactem, però si no et plantes el que has de fer és seduir".
La lecturaEls trucs per encomanar la passió pels llibres
"Quan era professor havia notat que era més eficaç anar amb tres llibres a classe i dir: «Avui parlarem de dos llibres...» I em deien: «No, en portes tres!» I jo els deia que el tercer no era per a ells perquè tenia una problemàtica X. Quan marxava tothom corria a mirar-lo i era el que en realitat jo volia que llegissin. Hi ha un punt d'intimitat, de morbo, que és intransferible. Si he de promoure la lectura els dic que llegeixin i siguin feliços, i els que no ho vulguin fer que els bombin! O com aquell que preguntava: «Per a què serveix la lectura?» I jo, empipat, li vaig dir: «I tu per a què serveixes?»".
