Barcelona“Extrema”, “espectacular”, “visualment provocadora”... les lloances a la Turandot de Franc Aleu desfilaven ahir alegrement en la florida roda de premsa per presentar la nova producció del Gran Teatre del Liceu. Aquesta Turandot, que s’estrena oficialment el 7 d’octubre, és ben especial, perquè servirà per commemorar els 20 anys de la reobertura del teatre, el 7 d’octubre del 1999. Aleshores es va inaugurar amb una altra Turandot,que va dirigir Núria Espert i que va ser polèmica, perquè va canviar el final habitual d’aquesta òpera que Puccini va deixar inacabada: l’emperadriu xinesa se suïcidava abans de lliurar-se al pretendent Calaf. Franc Aleu, que ha participat en la videocreació de produccions impactants que s’han vist al Liceu com ara Le Grand Macabre (2011-12), Quartett (2016-17) i Tristan und Isolde (2017-18), també preveu que el “seu” final despertarà suspicàcies entre un sector del públic. “Turandot al final descobreix l’amor amb Liù... l’amor és lliure i pren qualsevol forma, i qui no ho entengui tant se val, l’important és que l’amor acaba triomfant”, diu Aleu. I quan ho fa, la piràmide-sarcòfag d’aquest món distòpic que Aleu ha imaginat es desarticula per deixar entrar l’aire i la llum.
Efectivament, Aleu ha creat un espai futurista amb robots en escena i uns éssers humans que viuen xuclats per una realitat virtual de la mena de Matrix. “L’obra està ambientada a la Xina d’avui i de demà, però, de fet, retrato un món global on tot serà igual i on dependrem de les realitats virtuals”, comentava ahir el director d’escena. Enmig d’aquest entorn d’estètica de videojoc, farcit d’efectes visuals impactants, regna Turandot, sobre la qual Aleu projecta una nova mirada: “Tradicionalment se la veu com a una dona malvada, però tinc la sensació que és el contrari, és una esclava de la seva condició social, condemnada a allargar una estirp contra la seva voluntat. En el fons és l’autèntica esclava, no pas Liù”. Pel que fa a Calaf, “un assetjador”, el director explica que s’enamora de Turandot arran de posar-se unes ulleres virtuals, “atrapat com una mosca en la mel”. “Calaf està assetjant algú que li està dient que no; i quan és no, és no”, assegura Aleu.
Una pell de llum canviant
Després d’elogiar la nova producció del Liceu, la soprano Iréne Theorin, que encapçala un doble repartiment amb noms com Jorge de León, Ermonela Jaho, Lise Lindstrom, Anita Hartig i Gregory Kunde, va posar el focus d’atenció en el vestit d’aquesta “ciberverge futurista”, en paraules d’Aleu, a qui veu “atrapada en la tradició”. “Serà el primer cop que portaré un vestit amb vídeos”, feia broma. “De fet -va precisar Aleu-, és una pantalla amagada sota la roba, una mena de pell de llum canviant que és com un altaveu de l’escenografia. Turandot també porta una corona que és com una emissora del món que ella il·lumina”.
Lise Lindstrom, per la seva banda, va assegurar que havia cantat fins a 108 vegades Turandot, però que aquesta producció capgirava la visió del personatge: “És una manera molt provocativa de plantejar-lo”. “És una història d’amor en majúscules, d’amor incondicional, el gran amor que tots necessitem -va dir Ermonela Jaho, que encarnarà la soferta Liù -. És una noia tímida, una ànima lliure malgrat ser l’esclava”. Jaho va ser l’única de les cantants presents que va voler respondre a la pregunta d’actualitat sobre una òpera que posa l’accent en la qüestió de gènere justament quan el món de la lírica s’ha vist sacsejat recentment pel cas Plàcido Domingo: “Quan hem treballat junts hi ha hagut entre nosaltres un respecte mutu -va dir Jaho-. El respecte hauria de prevaldre no només en l’òpera sinó en tots els àmbits de la vida, però és cert que el món de l’òpera és molt exposat”.
Anita Hartig, també Liù a escena, va preferir comentar una òpera “que parla d’amor, espectacular, visual, provocativa, una experiència que et fa créixer com a dona i com a cantant”.
Per la seva banda, Jorge de León va insistir en la complexitat d’un personatge, Calaf, que veu com “un home impulsiu atrapat entre dues aigües”, i Gregory Kunde va celebrar aquesta mena de posada en escena: “Són les produccions del futur, amb projeccions i tecnologies. Si no avancem en aquest camí ens quedarem enrere”.
Una espurna creativa
El director artístic del Gran Teatre del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, va recordar que amb aquesta obra es commemoren els 20 anys de la inauguració del Liceu després de l’incendi que va arrasar el teatre el 1994: “Malgrat tot, s’ha vist que quedava una espurna creativa i avui ho celebrem amb aquesta nova producció”. Va avançar que el canal Arte obrirà la seva temporada d’òpera amb aquesta Turandot i que el 15 d’octubre es retransmetrà en directe en cinemes en coproducció amb Arte.
Dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu el titular, Josep Pons, fascinat per la figura de Puccini: “A Turandot [estrenada el 1926 a Milà] passa del verisme al simbolisme, perquè estava al cas del que passava al món. Hi trobem ressonàncies de Mahler i Skriabin, així com del Petruixka de Stravinsky: és un còctel personalíssim”.
Les altres òperes (i una sarsuela) de la temporada del Liceu
‘Doña Francisquita’
6 funcions, del 10 al 17 de novembre. Després de Turandot serà el torn de la sarsuela d’Amadeu Vives, amb direcció escènica de Lluís Pasqual, que torna al Liceu uns mesos després de dirigir l’homenatge a Montserrat Caballé.
‘Cavalleria rusticana / Pagliacci’
12 funcions, del 5 al 22 de desembre. El tenor Roberto Alagna és l’estrella del repartiment del díptic de Mascagni i Leoncavallo. La direcció escènica és de Damiano Michieletto.
‘Aida’
14 funcions, del 13 de gener al 2 de febrer. El Liceu recupera els decorats que Josep Mestres Cabanes va fer per a l’òpera de Verdi el 1945. Debutaran al Liceu el tenor Yonghoon Lee i la soprano Angela Meade.
‘Diàlegs de Tirant e Carmesina’
3 funcions, al Foyer, del 13 al 15 de febrer. Arriba al Liceu l’òpera de Joan Magrané que es va estrenar a Peralada a l’estiu.
‘La clemenza di Tito’
10 funcions, del 19 de febrer al 29 d’abril. Un Mozart imperial amb la batuta de Philippe Auguin i direcció d’escena de David McVicar.
‘Lohengrin’
7 funcions, del 19 de març al 5 d’abril. Estrena mundial d’una nova producció de Lohengrin a càrrec de Katharina Wagner, besneta del compositor, amb Josep Pons dirigint l’orquestra i les veus de Klaus Florian Vogt i Evelyn Herlitzius.
‘Semiramide’
El 30 d’abril i el 3 de maig. Versió concert de l’òpera de Rossini, amb Joyce DiDonato cantant el paper de la reina Semiramide.
‘Alcione’
5 funcions, del 16 al 23 de maig. Barroc escenificat al Liceu i amb direcció musical de Jordi Savall. L’òpera de Marais arriba a Barcelona en una coproducció amb l’Opéra Comique i direcció d’escena de Louise Moaty.
‘Carmen’
11 funcions, del 8 al 22 juny. Torna al Liceu la Carmen amb què Calixto Bieito va debutar fa vint anys en el món de l’òpera com a director d’escena .
‘Il barbiere di Siviglia’
10 funcions, del 21 de juliol al 2 d’agost. La temporada 2019-2020 acabarà amb l’estrena mundial d’una coproducció del Liceu, l’Staatstheater am Gärtnerplatz de Munic i el Capitole de Tolosa.
