Teatre

Txékhov com a entreteniment

Carles Alfaro homenatja l'escriptor rus amb material poc coneguts a 'L'últim acte'

‘L’últim acte’

Teatre Goya. 18 de febrer

A Txékhov el coneixem sobretot per les seves grans comèdies - La gavina, Les tres germanes, L’oncle Vània o L’hort dels cirerers -, però el rus, que a més d’escriptor va ser metge i un home molt solidari que va construir escoles i va difondre la cultura creant biblioteques, té més de dos-cents contes i altres obres de teatre més breus. Contes que en alguns casos mostren un agut sentit de l’humor sobre la innocència dels dèbils o sobre qüestions amoroses. Un Txékhov per entretenir-se.

Francesc Orella és un actor acabat a ‘L’últim acte’, un Txékhov còmic al Teatre Goya

I és en aquesta carpeta on el director Carles Alfaro ha cercat per aixecar el seu homenatge al gran escriptor rus amb materials poc coneguts i d’altres de més difosos. Un homenatge centrat en la figura d’un veterà i famós actor a qui trobem al seu camerino després d’una gala en la qual li han retut homenatge. Vassili s’ha quedat sol i tancat al teatre com si fos el majordom Firs de L’hort dels cirerers. Una amarga solitud que només podran apaivagar els tres estrafolaris fantasmes femenins que l’encoratjaran a recordar alguns dels seus grans èxits.

L’últim acte té una dramatúrgia elemental (Carles Alfaro i Enric Benavent) relligada amb un tractament poètic de l’espai escènic i del disseny de llums i alguna cançó, i funciona exclusivament gràcies a un magnífic Francesc Orella. Magnífic en el divertit patetisme del vell marit domat d’ Els danys del tabac i magnífic també com el feréstec pagès del fragment de L’ós en el qual dialoga amb la desconsolada viuda interpretada per una estupenda Cristina Plazas. Ella, juntament amb una molt eficaç Nina en un dels episodis del recull El bon doctor i Bàrbara Granados en un paper de caire clownesc que dissimula la seva inexperiència escènica, és el contrapunt joiós d’una mirada tragicòmica, i fins i tot trista, sobre la realitat de l’actor que arriba a l’últim acte amb una vida tan efímera com els triomfs que ha obtingut i l’amor de les dones que l’han estimat.