Venècia beneeix Jaume Plensa

L’artista barceloní inaugura una instal·lació monumental a la basílica de San Giorgio Maggiore

“La memòria i el futur són femenins. L’home és un accident, un accident simpàtic”, va afirmar ahir Jaume Plensa durant la presentació de Together, una instal·lació monumental a l’interior de la basílica de San Giorgio Maggiore -obra d’Andrea Palladio i ubicada a l’illa de San Giorgio de Venècia-. L’edifici, auster i a la vegada majestuós, atreu les mirades de les riuades de turistes que passegen pels volts de la Piazza San Marco. “Mai havia exposat en un lloc tan saturat”, va subratllar l’artista sobre les pintures que envolten el seu treball i la decoració del temple.

“Les models de les meves escultures tenen entre 8 i 15 anys, perquè en aquest moment estan en una transformació constant, i la seva bellesa és fugaç”, diu Plensa. La protagonista de la instal·lació de San Giorgio Maggiore és la Núria, nascuda a Barcelona de mare xinesa. Però la noia de l’escultura -titulada Mist - ja no és la mateixa: Plensa la va retratar fa vuit anys. El cap de la Núria, de 5,3 metres d’alçada i fet en acer inoxidable, presideix l’entrada del temple i està beneït per una mà estilitzada de 4,5 metres feta amb lletres de nombrosos alfabets a partir de la de l’artista i suspesa del sostre. “En les religions de totes les cultures es fa servir les mans com una forma de comunicació silenciosa. Canviant la posició dels dits es comuniquen coses diferents”, explicar Plensa.

Una obra lluminosa

“El que uneix la gent no és la religió, sinó una forma d’espiritualitat”, diu l’artista sobre la introspecció de les seves figures, que tanquen els ulls a la realitat que els envolta per mirar al seu interior. “Tota la peça és llum”, conclou Plensa sobre la seva transparència, que permet veure la ciutat a través seu. “Palladio va tenir el mateix problema que jo: la basílica a de San Giorgio Maggiore és un edifici que té una funció. Està obert al culte, i jo he dialogat amb la funció de l’edifici”, diu. També ha tret suc d’un espai del convent de 47 metres de llarg i quatre d’ample: hi exposa una successió de cinc caps d’alabastre en la mateixa actitud, però amb la peculiaritat que revelen els límits del bloc d’alabastre del qual provenen, una imperfecció que els fa corprenedors. Per acabar, en una sala adjacent de dimensions reduïdes, com una capelleta, hi exposa tres dibuixos, tres retrats femenins que poden recordar L’èxtasi de Santa Teresa, de Bernini, i el sant sudari .

L’abadia de San Giorgio Maggiore va convidar Jaume Plensa a exposar en la línia d’altres invitacions que han fet a artistes interessats en l’espiritualitat, com Anish Kapoor. Però Plensa no és un nouvingut a Venècia. Va exposar un cap monumental al Palazzo Franchetti el 2013. La seva trajectòria internacional continua imparable: en les pròximes setmanes inaugurarà una exposició al Jardí Botànic i Museu Cheekwood de Nashville, al juny una altra al Museu d’Art de Ceret i més endavant una tercera a San Francisco. A més, treballa en un projecte per al campus de la Universitat de Standford i en dues obres monumentals, una a Seül i l’altra Mèxic.

L’èxit internacional de Jaume Plensa és proporcional a la falta de reconeixement que té a Catalunya i Espanya. “No sé per què no em deixen exposar a Espanya”, es va lamentar ahir: el Museu Reina Sofia li organitzarà una exposició com a guanyador del Premio Velázquez, però no serà una retrospectiva sinó una instal·lació al Palacio de Cristal. En paral·lel, havia d’exposar una altra peça monumental a la Capella del Macba a finals del 2017, però ha quedat en l’aire arran de la desfeta que va provocar el cas de l’exposició La bèstia i el sobirà.

La realització d’una escultura icònica -i molt ambiciosa- per a la ciutat de Barcelona està en mans de l’administració, després que Plensa en regalés el projecte. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va demanar la col·laboració del sector privat per desenvolupar-la. Ahir Plensa no va voler revelar més detalls de l’obra ni de l’emplaçament, però va dir: “Hem de deixar descansar Gaudí, i les noves generacions hem de donar un nou impuls a la ciutat”.

Més continguts de