Vetusta Morla apleguen 2.500 persones a Cambrirock tot i les retallades

CambrilsEl sextet de rock de Tres Cantos (Madrid) va oferir dues hores de cançons intenses, enèrgiques i energètiques, amb la veu de Pucho Martín com a principal base, amb l'ajuda del joc de guitarres que van proposar Juanma La Torre i Guille Galván, la tralla de la base rítmica que integren David l'Indi García a la bateria i Álvaro Benito al baix, i els teclats i la percussió de Jorge González.

Va ser a Cambrils, perquè així s'havia anunciat, però a un forà li podies dir que era a Cretas (Terol) i no ho hagués notat: la retallada municipal al pressupost del festival, que ha passat de 4 a dos dies de durada, i de 125.000 a 50.000 euros de pressupost, va suposar l'eliminació, fins i tot, dels telons laterals de l'escenari amb el logotip del Cambrirock.

Érem a Cambrils? Segurament, però res mirant-ho des de fora en donava fe, excepte la presència de l'alcaldessa i de la regidora de Joventut, Mercè Dalmau i Laura Mellau, respectivament, entre el públic.

La retallada ha eliminat també els expositors dels altres festivals musicals de la zona, la gran carpa central, part de l'oferta de restauració o la catifa vermella amb llumenetes col·locada als bastidors.

Però ha permès mantenir l'escenari, descobert, i una boníssima producció sobre equips de so i llum, així com el bon servei a les barres -ahir només funcionava un dels laterals, avui s'obrirà l'altre-.

I amb bon so i bones llums, Vetusta Morla en van tenir prou per deixar clar que en el seu segon disc, Mapas, falten èxits instantanis com els que contenia el seu àlbum de debut, Un dia en el mundo, encara que, a canvi, ofereix composicions més embastades, amb una estructura més complexa, però sense aquesta immediatesa enganxosa dels seus primers temes.

Això no va ser obstacle perquè la peça que va obrir el recital, Los días extraños, fos un magma de guitarres i un èxtasi vocal de Pucho: era el principi, i la manera d'obrir boca va deixar molts amb la boca oberta.

En 22 cançons, Vetusta Morla va interpretar tot el seu segon disc, ja que també van sonar Boca en la tierra, Mapas, Lo que te hace grande, Escudo humano, Baldosas amarillas, Cenas ajenas, Canción de vuelta, Maldita dulzura, En el río, Mi suerte i El hombre del saco.

S'hi van sumar deu composicions del seu primer elapé -Copenhague, La marea, Sálvese quien pueda, Valiente, Saharabbey road, Rey Sol, La cuadratura del círculo, Pequeño desastre animal (en format acústic), Un día en el mundo i Año nuevo-.

Malgrat el canvi de l'aparcament i dels accessos al recinte, amb més capacitat que l'any anterior, ningú va sortir defraudat i va quedar clar que el Cambrirock està consolidat i ajuda a la promoció de la música local -l'organitza l'Associació de Músics de Cambrils- i del turisme de la localitat i de tota la comarca.

Una promoció de la que va fer gala el grup teloner, els gallecs Eladio i los Seres Queridos, un quintet que recorda a les bandes britàniques dels 80, tipus Eccho & the Bunnymen, The Psychedelic Furs o, fins i tot, a The Cure.