Arquitectura

Vicente Guallart construirà habitatges anticovid a la Xina

L'arquitecte ha guanyat el concurs per fer-hi quatres illes d'habitatges i altres usos

Per a l’arquitecte Vicente Guallart, la pandèmia del covid “ha accelerat el futur”, com diu ell mateix. “Hem vist que som capaços de fer coses més radicals si és molt necessari i hem de lluitar en la crisi per la vida i la del clima al mateix temps”, explica. En els últims anys la Xina és el lloc on Guallart ha desenvolupat el seu afany per aconseguir una arquitectura més sostenible, i fa poques setmanes va guanyar el concurs per construir quatre illes d’habitatges i edificis destinats a altres usos a l’àrea de Xiong’an, una ciutat satèl·lit de Pequín, a un centenar de quilòmetres de la capital xinesa.

Guallart i el seu equip van desenvolupar el projecte durant el confinament. Els habitatges han sigut batejats com “els habitatges del futur”, i s'ha posat de relleu que estan preparats per "lluitar contra el covid i altres pandèmies del futur", perquè són autosuficients, permeten generar la pròpia energia i el propi menjar en hivernacles i horts, tenen espais per teletreballar i uns altres pensats per instal·lar-hi impressores 3D. “El plantejament d’aquesta ciutat ja no està basat en blocs socialistes, sinó en illes i fent una quadrícula molt més a l’europea. La visió urbanística de la mateixa ciutat vol representar el nou urbanisme ecològic que volen desenvolupar a la Xina”, diu Guallart.

El despatx que va guanyar el concurs internacional del planejament urbà i el paisatgisme de Xiong’an va ser el nord-americà SOM, i el govern xinès en va convocar sis més per als edificis d’equipaments, oficines i altres usos. Guallart va guanyar el d’habitatges per a 3.000 persones. Les bases incloïen diversos usos i Guallart encara l’ha potenciat més, així que al final hi haurà habitatges, residències per gent gran i joves, oficines, una piscina pública, botigues, un mercat, un centre administratiu i un parc de bombers. “En el nou model de la ciutat dels 15 minuts o la ciutat caminable, has d’anar a treballar caminant. També és un tema fonamental de la ciutat del futur que produeixis recursos”, explica.

L’any passat Guallart va viatjar una dotzena de vegades a la Xina, però enguany encara no ha pogut fer-ho. “Tenim un director de projectes allà i socis per aquest i altres projectes. Fa molt temps que treballem amb els nostres socis xinesos, el que no havíem fet fins ara era dissoldre el despatx i que cadascú treballés a casa seva”, recorda. Treballar a la Xina significa bregar amb la “contradicció” que és el país que produeix més CO2 i alhora on s’instal·len més panells solars. La Xina és també el país on es convoquen més concursos d’arquitectura i on estan més ben pagats, encara que una gran part de les noves construccions són convencionals, i el president Xi Jinping, que promou directament el projecte de Guallart, ha afirmat que vol construir una “ecocivilització”. “Estan oberts a les noves idees –explica Guallart–. Encara tenen la ingenuïtat de pensar que es poden fer canvis estructurals de cop, quan aquí en realitat estem en un moment que hem fet canvis graduals i que fem millores a poc a poc”.

Solucions aplicables a Catalunya

En paral·lel al projecte xinès, Guallart està en converses per desenvolupar-ne uns altres de semblants, perquè les solucions estan pensades per aplicar-les a qualsevol lloc del món i perquè creu que ha arribat un moment de definir “nous estàndards”. “Fa un segle, després de la Primera Guerra Mundial i de l’anomenada grip espanyola va ser quan va començar el Moviment Modern”, explica l’arquitecte, tenint en compte totes les millores en les condicions de vida que els arquitectes racionalistes, primer els de la Bauhaus i després els arquitectes catalans del Gatpac, van introduir en l’habitatge. “Hem volgut definir un nou estàndard de com haurien de ser els edificis d’habitatges i la vida en comunitat a partir d’ara. Si hi haurà vehicles sense conductor, els edificis han de ser autosuficients, seria l’equivalent, és un canvi de paradigma pensar que els edificis han de produir 0 emissions, que han de produir energia, que han de ser de fusta, que pots tenir un laboratori de producció a prop de casa i que han de tenir unes terrasses grans pensant en situacions com la que hem viscut o per fer vida normal...”, subratlla.

Almenys per construir amb fusta a Catalunya, es podria aprofitar que el 70% de la superfície del país és forestal. “Hem treballat amb l’Institut d’Arquitectura Avançada i altres centres de recerca sobre aquesta qüestió. Es comença a construir amb fusta, però curiosament s’importa del País Basc o d’Àustria. Aquí estem al començament de les biociutats, les ciutats que defensen la vida i construeixen vida i estem molt implicats amb el panorama local per fer aquest tipus de projectes”, diu Guallart.