CINEMA

Viggo Mortensen: "La mare és la consciència, la protagonista moral de la pel·lícula"

L'actor, premi Donostia 2020, debuta com a director i guionista amb 'Falling'

Viggo Mortensen (Nova York, 1958) explica que és un home tossut i curiós. La tossuderia ha fet possible que finalment hagi pogut debutar com a guionista i director amb Falling, que descriu la relació entre un pare amb demència senil i una educació molt conservadora i un fill gai que ha de fer-se'n càrrec. El film s'ha estrenat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i arribarà als cinemes espanyols el 2 d'octubre. La curiositat ha facilitat la relació de Mortensen amb els actors: "Si has sigut un actor que es queda sol al camerino, aprens el text i et mostres inflexible, et perds moltes coses, perquè no deixes que res t'influeixi ni aprens coses diferents, però si tens curiositat, tindràs més possibilitats de connectar més fàcilment amb els actors", ha explicat avui dijous l'actor i director durant la roda de premsa que ha ofert poc abans de recollir el premi Donostia.

Més de 20 anys intentant dirigir una pel·lícula

Mortensen, que actualment viu a Madrid, ha demostrat que la seva curiositat no només l'ha portat a aprendre de la llarga llista de professionals amb qui ha treballat –va debutar com a actor a La Rosa porpra del Caire (Woody Allen, 1984) i des d'aleshores ha participat en més d'una quarantena de pel·lícules–, sinó que també ha fet que estigui en múltiples projectes: poesia, pintura, música, editorial... El cinema, però, és la seva vida: "No conec cap altra vida, la meva vida està vinculada al cinema des de fa 38 anys, al desig de formar-ne part a poc a poc, d'anar aprenent, i mai he perdut la curiositat, em continua interessant el trencaclosques de com portar un guió a la pantalla, com es fa, el sacrifici que ha de fer un equip perquè tot surti bé". Mortensen diu que portava més de 20 anys intentant dirigir una pel·lícula però que fins ara no havia aconseguit el finançament per fer-ho: "Hauria volgut fer-ho molt abans, però les coses arriben quan arriben i això no ho puc canviar; a més, fa 20 anys hagués comès errors de principiant".

Elements autobiogràfics

A l'actor i director li interessava reflectir a Falling el pas del temps, la memòria i els problemes a l'hora de comunicar-se, sobretot quan algú s'obstina a no fer-ho. La pel·lícula, en què Mortensen interpreta el fill i Lance Henriksen es posa a la pell del pare, és ficció però es nodreix de molts dels records d'infantesa de l'actor i director: "La memòria és molt subjectiva, no hi pots confiar. Vaig parlar amb diferents persones vinculades a la meva infància i tothom tenia records molt diferents, he explorat els meus sentiments, la meva relació amb els meus pares, hi ha fragments de converses a la pel·lícula que els meus germans han reconegut". A la pregunta d'un periodista sobre el fet que el pare fictici no ho havia fet tan malament a l'hora d'educar el fill, perquè havia anat a cuidar-lo, Mortensen ha sigut taxatiu: "No, la que va fer les coses bé va ser la mare, la mare és la consciència, la protagonista moral de la pel·lícula".

Els consells d'Agnès Varda

El cineasta, als crèdits de la pel·lícula, dona les gràcies a la cineasta Agnès Varda, que va morir fa poc. Mortensen i Varda van coincidir una vegada en un passeig i van parlar durant més de tres hores: "Vam parlar de la importància de no mostrar les coses, de no explicar-ho tot, de crear el desig a l'espectador de veure les coses per si mateix, i la conversa va ser molt valuosa a l'hora de millorar el guió de Falling".

Mortensen continuarà batallant per dirigir més pel·lícules, però no deixarà de treballar com a actor perquè diu que s'ha de guanyar la vida, i amb Falling no s'ha enriquit sinó al contrari. Tres vegades candidat a l'Oscar, l'actor ha agraït el premi Donostia: "Em fa feliç i m'agrada recordar el passat, cada paper, cada aventura suma. He tingut bona sort".