Cultura 21/08/2018

Vinyetes d’esperança i solidaritat al Senegal

Javirroyo col·labora en el projecte de construir una escola a Thionck Essyl amb el còmic ‘La escuela’, que entrelliga quatre històries d’amor entre africans i europeus

Xavi Serra
3 min
Vinyetes d’esperança  i solidaritat al Senegal

Quan els arquitectes de l’estudi Dawoffice es van plantejar quins materials farien servir per a l’escola que construïen al Senegal, van decidir que en lloc dels maons prefabricats que venen les empreses xineses que dominen el mercat africà ells utilitzarien blocs de terra comprimida i fustes de la zona, materials que conserven més bé la frescor de la nit. El dibuixant Javirroyo també va fer servir recursos propis quan li van preguntar si podia col·laborar amb la fundació que dona suport al projecte: “Jo sé dibuixar i fer tallers de dibuix. Així que vaig pensar que podria fer uns tallers i després un còmic sobre l’experiència per recaptar diners. A més, l’Àfrica em fa tornar boig”.

El resultat és La escuela, publicat per Foundawtion, una immersió en el sud del Senegal que no posa el focus en les vivències de Javirroyo -tot i que ell hi apareix-, ni tampoc en la construcció de l’escola -tot i que és el teló de fons del còmic-: el protagonista, si de cas, és el poble de Thionck Essyl, a la regió de Casamance (al voltant del riu del mateix nom), i la gent que hi viu. Un món que Javirroyo explora a través d’un grapat d’històries sobre la relació entre l’Àfrica i Europa: la del pare que entrega una filla a la seva amant blanca per donar-li una vida millor a Barcelona, la de l’amor entre una voluntària catalana i un professor senegalès o la del terrible viatge en pastera d’un estudiant que somia en un futur sense pobresa.

Pàgina del còmic 'La escuela'

“És una experiència que et canvia la visió de les coses, sobretot pel que fa a la manera com els europeus veiem l’Àfrica -explica el dibuixant-. Però també t’adones que ells tenen una visió molt distorsionada del que és Europa. Els uns i els altres estem carregats de prejudicis”. Les històries que explica Javirroyo són totes reals, però reconeix que en el cas del viatge en pastera va sintetitzar diverses experiències que van relatar-li. “L’Ousmane no existeix, però representa les persones que estudien al Senegal i després no poden progressar -diu Javirroyo-. Si ja és difícil trobar una feina del que has estudiat a casa nostra, imagina’t a l’Àfrica”.

Qui sí que és real és l’arquitecta voluntària que es va quedar al Senegal per amor. “Ara treballa a Dakar com a professora d’arquitectura -explica el dibuixant-. Però quan els pares la van a veure ho passen malament. Veuen la seva filla treballant en un país musulmà del Tercer Món, on els drets de les dones són els que són. Ella és occidental, però haurà d’aprendre a manegar-se-les”. En una altra de les històries és un pare senegalès qui veu marxar la seva filla a Europa quan cedeix la custòdia a una cooperant. “Són molt innocents. Serà difícil que aquesta nena torni al Senegal algun dia. Però també és veritat que allà els nens no tenen el mateix valor que aquí. Algunes famílies en poden tenir 15! I el deure d’educar-los és de la comunitat”.

Pàgina del còmic 'La escuela'

Javirroyo va descobrir al Senegal un ritme vital diferent. “Allà tot va molt lent -diu-. Se’t fa malbé el cotxe i passen hores. Llavors passa algú, s’atura una estona a parlar i passen més hores. Després apareix algú amb la peça que faltava i tot s’acaba arreglant. Al final, tot s’arregla”. Més difícil li va ser acostumar-se a altres particularitats de la vida a Casamance. “Per a ells, la brossa no és brossa -es queixa-. Com que gairebé no hi ha productes per comprar, estan orgullosos de la porqueria que acumulen. Tenen tanta natura que no els fa nosa”.

Tallers amb Mariscal

En un dels viatges que Javirroyo va fer a Thionck Essyl el va acompanyar Xavier Mariscal. “Amb els nens del taller era una festa, perquè ell també és un nen -diu Javirroyo-. Es passava tot el dia fent uns dibuixos amb què després la Fundació ha guanyat 25.000 euros”. En els tallers van descobrir un parell de nens amb molt talent. A La escuela apareixen molts dibuixos que ha fet un d’ells, l’Amadou, però no com a documents, sinó integrats en la història.

Javirroyo va tornar transformat del Senegal, relaxat i feliç. Però de seguida es va posar a dibuixar frenèticament les 198 pàgines de La escuela. “Els europeus estem programats per ser idiotes -riu-. Vivim en un lloc on a l’hivern calia trobar llenya per no passar fred. Ells, en canvi, gairebé no necessiten roba. A més, tot està ple de mangos i amb un pal i un esquer ja pesquen”.

stats