La Virreina canvia de rumb per guanyar “credibilitat”
BarcelonaValentín Roma, exconservador en cap del Macba, va ser un dels damnificats per la polèmica sobre l’exposició La bèstia i el sobirà. Un any després d’aquella crisi, a l’abril Roma va ser l’escollit per dirigir La Virreina Centre de la Imatge en el concurs convocat per l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) quan encara era a les mans de Barcelona en Comú. Finalment el seu projecte es farà realitat el 4 de novembre amb dues exposicions simultànies: Jardins de cooperació, del cineasta i pensador alemany Alexander Kluge (la primera que se li dedica en l’àmbit museístic), i L’hora dels monstres, una mostra de la trajectòria com a dibuixant gràfic de l’argentí Copi comissariada per l’escriptor Patricio Pron.
És a dir, la fotografia no serà la protagonista de l’inici de la nova etapa del centre. “Hem de sortir d’algunes categories que han marcat la dinàmica de La Virreina, i ampliar el camp més enllà de la imatge fotogràfica”, diu Roma, que tanmateix assegura que això no vol dir que la fotografia quedi exclosa del programa expositiu. De fet, al juny està previst que es mostri el projecte People of 20th century, les més de 600 fotografies d’August Sander sobre la República de Weimar, “l’Europa dels anys 20, el que podria haver sigut Europa i el que no va ser”, recorda Roma, que té al davant dos anys de contracte, renovables a dos més. Un dels reptes és “erigir i sostenir una arquitectura institucional des d’on es produeixi pensament crític, subjectivitat col·lectiva i investigació social”. Per aconseguir-ho primer cal solucionar “el problema de credibilitat” del centre. “A París i a Madrid haurien de saber que a La Virreina es fan exposicions. No girem l’esquena al públic, però la urgència no són els visitants sinó la credibilitat i el reconeixement artístic a la ciutat”, diu Roma.
Així com la línia artística busca eixamplar i qüestionar la categoria imatge, el discurs polític d’aquesta nova Virreina té com a eix el que Roma anomena “una ideologia pública” alimentada per “la cooperació i la investigació crítica”. Bona part d’aquest ideari es desprèn de les exposicions, però sobretot dels programes públics (tallers, seminaris, conferències) i de la investigació, que Roma situa “en el centre neuràlgic de les responsabilitats” de La Virreina. “Volem catalitzar una part de la creativitat de l’activisme de la ciutat. Donarem una centralitat absoluta a la investigació artística, que tindrà recursos materials i econòmics”, diu el director. L’objectiu és “encaminar el Centre de la Imatge cap a usos crítics col·lectivitzats”.
Gastar menys en les exposicions
Roma disposarà d’un milió d’euros anuals per tirar endavant el seu projecte. “Per a mi és un gran pressupost. La gent de l’activisme treballem per molt pocs diners. El proletariat de l’esfera pública ens arromanguem -diu Roma, que considera que els museus es gasten massa diners en exposicions-. Redistribuirem les despeses, destinarem diners a la investigació social i farem exposicions més barates”, afegeix abans de posar com a exemple la mostra sobre Alexander Kluge, que tindrà un cost no superior als “70.000 euros”.
Les altres dues exposicions de la primera temporada revelen dos propòsits més de Roma. D’una banda, explorar trajectòries d’artistes que han contribuït en diversos moments de ruptura estètica des de la segona meitat del segle XX. És el cas del videoart i la performance de la italiana Ketty La Rocca (1938-1976), pionera de la poesia visiva i integrant del Gruppo 70. L’altre propòsit també es compleix amb l’exposició dedicada a Ketty La Rocca, i es tracta de convertir La Virreina en un centre que pari atenció als cànons europeus. Segons Roma, “estem educats en el cànon nord-americà, i Portugal i Itàlia són contextos que cal treballar”. El portuguès l’exploraran amb una mostra sobre la pintora Paula Rego. “La pintura ha de ser a La Virreina”, diu Roma.
