cada casa, un món
Cultura 01/08/2019

Casa Calders: viure tant dins com fora

D’esquena al carrer i del tot oberta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la casa de Calders projectada per Narch és una gran porxada a l’exterior, tota de vidrieres corredisses i amb poca, ben poca paret

Cristina Ros
4 min
D’esquena al carrer i del tot oberta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la casa de Calders projectada per Narch és una gran porxada a l’exterior, tota de vidrieres corredisses i amb poca, ben poca paret.

CaldersTé moltes més finestres que parets. De fet, gairebé totes les façanes de la Casa Calders són vidres, grans vidrieres de posar i replegar,i a dins les parets quasi no existeixen. S’obre pràcticament tota, fins al punt d’aconseguir un espai continu amb el jardí i sobretot amb la panoràmica que ofereix el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a tocar del qual es troba aquest habitatge situat als límits del casc urbà de Calders. En aquest cas, parlar d’exterior i d’interior no té gaire sentit. Viure la casa i viure la natura és aquí la mateixa cosa, i és el que es van proposar els arquitectes Joan Ramon Pascuets i Mònica Mosset, de l’estudi Narch de Barcelona, a l’hora de pensar un projecte de vida per a una parella jove amb dos fills petits.

“La casa ens permet veure el mateix que vam veure el dia que vam comprar el terreny”, afirma el propietari mentre es pregunta: “Per què vols una paret si pots contemplar el paisatge que tens al davant?” Precisament és la relació entre habitatge i paisatge, entre arquitectura i naturalesa, el que van remarcar els arquitectes de Narch quan van concebre la Casa Calders com una gran porxada en un jardí, una “finestra cap a l’horitzó”, “una casa pensada per enaltir el paisatge”, que és com la defineix Joan Ramon Pascuets, un dels autors.

Imatge de la casa Calders

Hi contribueixen la flexibilitat dels espais, la seva continuïtat, la llibertat de moviments que facilita, la lleugeresa que proporciona i sobretot la total transparència de l’arquitectura. Hi contribueix la seva obertura, que permet viure l’exterior tant si les portes corredisses de vidre estan tancades com obertes, segons el dia, segons l’hora, segons la temporada de l’any, segons el temps. I hi contribueix especialment tenir gairebé la mateixa llum a dins de la casa que a l’exterior, fins al punt que se senten passar les estacions amb idèntica naturalitat i també amb tanta intensitat com es viuen a l’aire lliure.

Per als nens, qualsevol espai de la casa és un lloc idoni per jugar. L’amplitud del garatge-porxada que, a peu de carrer, dona accés a l’habitatge és un territori ampli per córrer, fer voltes amb la bicicleta o desplegar tota la seva creativitat i energia, sense preocupacions. Ja a l’interior, la balconada que observa des de dalt la zona d’estar i la cuina, un sol espai de doble altura, es converteix en un escenari per a la comunicació. L’escala de ferro pintat de blanc que condueix del garatge al pis inferior que és l’habitatge pròpiament dit -zones comunes, tres dormitoris i dos banys- està protegida, com totes les baranes de la casa, per una xarxa blanca que hi suma lleugeresa i transparència. Però també és espai de joc la sala que, tota oberta, s’ajunta amb el jardí, sense més distinció que el seu paviment de ciment polit, sense entrebancs que separin l’espai cobert del cel obert, sense limitacions.

Imatge de la casa Calders

La pràctica absència de parets a la façana, i ja a l’interior -insistim, si és que es pot parlar d’interior en aquest habitatge-, només amb les separacions justes i necessàries per distribuir els espais més privats fetes amb fusta fàcilment redistribuïble, han fet que la Casa Calders hagi sigut considerada un exemple d’arquitectura indiscreta, una tendència que està calant amb força al Japó i en molts països nord-europeus, on es prioritza mirar de dins a fora sense donar importància al fet que et mirin o no. Res a amagar.

En el cas d’aquest habitatge no és ben bé així. La seva ubicació al límit del parc natural i, sobretot, el fet de girar pràcticament l’esquena al carrer situant-hi el garatge, donen molt de marge a la família que l’habita per gaudir de la immensitat del paisatge sense tenir gaires espectadors al davant. A més, ja sigui per una qüestió de privacitat o per tamisar l’entrada més forta de sol a l’estiu, unes cortines lleugeres recorren l’interior de totes les façanes fetes de portes corredisses de vidre. Igualment, es tanquen amb cortines els espais per al repòs.

Imatge de la casa Calders

Amb tot, un dels aspectes que sorprenen més de la Casa Calders és l’econòmic. Els seus 240 m(2) es van resoldre, l’any 2016, amb un pressupost extraordinàriament baix: 215.000 euros, la qual cosa significa resoldre la construcció i l’habitabilitat d’aquesta casa amb un cost de només 895 euros el metre quadrat. Un sostre únic, la materialització amb plaques de formigó i, per no ocupar espai, una estructura feta de primes columnes de ferro de secció en H són solucions tan econòmiques com efectives per a una arquitectura que exhibeix, voluntàriament, un aspecte inacabat. Una il·luminació bàsica de bombetes pelades que pengen del sostre, a més de pocs mobles i senzills, acaben de conferir l’austeritat a aquesta casa que, tanmateix, cedeix tot el protagonisme a la contemplació i a la vivència plena de l’entorn natural.

De dalt a baix: els nivells també compten

Només es tracta de capgirar les coses més comunes. Els solars de la zona de Calders on s’assenta aquesta casa tenen una inclinació pronunciada, i la pràctica totalitat dels veïns havien optat per situar el garatge al nivell més baix del terreny. Els arquitectes Joan Ramon Pascuets i Mònica Mosset, de Narch, van decidir capgirar els nivells de la casa. Així, a l’habitatge s’hi accedeix pel garatge, una planta superior que és porxada, espai per als jocs, per als vehicles i també per a un petit estudi. La planta inferior, amb la sala, la cuina i els dormitoris, està a nivell del terra que volen trepitjar, immersos en el paisatge.

stats