‘Whiplash’, el camí cap a l’èxit de Damien Chazelle
BarcelonaNo sembla que a Damien Chazelle, que tot just va fer 30 anys el mes passat, li hagi costat tanta sang, suor i llàgrimes assolir l’èxit com al protagonista de la seva pel·lícula, Whiplash, en què té Miles Teller embogit i colpejant a ritme frenètic una bateria sota les ordres d’un professor tirà (el premiat actor secundari J.K. Simmons), convençut que amb esforç i ganes pot convertir-se en Buddy Rich.
Fill d’un científic i una professora, nascut a Providence (Nova Anglaterra), Damien Chazelle també tenia tenia clar des de ben petit que volia ser director de cinema, tot i que es va apuntar a classes de música i va intentar tocar la bateria a la Princeton High School, una experiència que va certificar la seva falta de talent i que li va inspirar Whiplash.
El director acabaria estudiant a Harvard, però no hi ha dubte que la música el va marcar. El 2009 va dirigir el seu primer film, un musical de jazz indie en blanc i negre ( Guy and Madeline on a park bench ). També és autor de Grand piano (2013), la producció catalana dirigida per Eugenio Mira en què Elijah Wood interpreta un pianista que no es pot equivocar en cap nota sota amenaça d’un franctirador. Abans d’això, però, ja havia escrit, a l’institut, el guió de Whiplash, que va aconseguir cert ressò quan va entrar a la black list -la llista de projectes pendents- l’any 2012. Chazelle va decidir agafar 15 pàgines del guió i fer-ne un curtmetratge. El va estrenar al Festival de Sundance el 2013 i va tenir prou èxit per aconseguir una inversió de gairebé tres milions d’euros per realitzar el llarg. L’any següent va inaugurar el festival i es va endur el premi del públic i del jurat. Com es diu en aquests casos, la resta és història: Whiplash va ser nominada a cinc Oscars i competia com a millor pel·lícula i guió original amb films de pressupost 20 vegades superior. La pel·lícula es va endur ahir tres estatutetes, tot i que cap per a Damien Chazelle. Tot al seu tempo.
