Woody Allen fa 80 anys: la seva vida en vint pel·lícules

BarcelonaAllan Stewart Konigsberg, més conegut com Woody Allen, avui fa 80 anys. És un cineasta prolífic: al llarg de tota la seva carrera ha fet mig centenar de pel·lícules. Va debutar el 1966 amb 'What’s up, Tiger Lily?', un film japonès que va doblar i va tornar a muntar, i quan celebra els 80 anys continua plenament actiu.

Us destaquem les deu millors pel·lícules del cineasta de Manhattan i les deu pitjors.

Les 10 millors:

1. 'Zelig' (1983). Un prodigiós fals documental ple d'atreviment i enginy. Quan Woody Allen encara s'esforçava dirigint.

2. 'Annie Hall' (1977). La millor comèdia romàntica dels últims 40 anys?

3. 'Misteriós assassinat a Manhattan' (1993). Divertidíssima. I no surts del cinema amb ganes d'envair Polònia.

4. 'Desmuntant Harry' (1997). Per molts, com més misantrop, millor és l'humor d'Allen. La seva última obra mestra.

5. 'Delictes i faltes' (1989). L'equilibri perfecte entre nihilisme i comèdia. Dostoievski + Groucho Marx en un sol film.

6. 'Manhattan' (1979). La fotografia en blanc i negre de Gordon Willis, la música de Gershwin, el somriure de Mariel Hemingway...

7. 'Bales sobre Broadway' (1994). Un guió de ferro per a una de les comèdies més esbojarrades i perfectes d'Allen.

8. 'Hannah i les seves germanes' (1986). Tots els Allen se citen en aquesta cinta: el melancòlic, el neuròtic i el romàntic. Rodona.

9. 'Broadway Danny Rose' (1984). El personatge més entranyable que ha interpretat Allen en la seva carrera.

10. 'Records' (1980). Allen plagia aquí el '8 1/2' de Fellini, sí. Però que bé que ho fa.

Les 10 pitjors:

1. 'Alice' (1990). Només la síndrome d'Estocolm pot explicar aquesta fantasia cursi per a més lluïment de Mia Farrow.

2. 'A Roma amb amor' (2012). Allen se'n sortia imitant Fellini, però no amb la 'commedia all'italiana' de Monicelli. Ridícula.

3. 'Qualsevol altra cosa' (2003). Sorprenentment, aquesta comèdia plana i sense gràcia té els seus seguidors.

4. 'Coneixeràs l'home dels teus somnis' (2010). A qui li importa què els passa als personatges d'aquesta pel·lícula?

5. 'El somni de Cassandra' (2007). Un conte moral sense complexitat ni matisos.

6. 'Setembre' (1987). Després de rodar una primera versió del guió, Allen va canviar tot el càsting i la va rodar un segon cop. Si la versió final ja és tediosa, com devia ser la primera?

7. 'Un final made in Hollywood' (2002). Gran idea –un director de cinema amaga al seu equip que s'ha quedat cec– que no acaba de rutllar.

8. 'Lladres d'estar per casa' (2000). Un començament divertit i un punt de gir brillant no compensen la deriva previsible i avorrida del segon i tercer acte.

9. 'Vicky, Cristina, Barcelona' (2008). El problema no és la Barcelona de postal –el Nova York d'Allen també és irreal–, sinó un guió sense trempera i farcit de subratllats.

10. 'La comèdia sexual d'una nit d'estiu' (1982). De tan lleugera, gairebé se l'emporta el vent. Oblidable.