Publicitat
Publicitat

'X-men: Primera generació', un pilot de luxe

Què fa que uns personatges de còmic es converteixin en mite? En el cas dels X-men la resposta és ben senzilla: Chris Claremont, l'escriptor britànic que durant 17 anys es va fer càrrec dels guions d'una de les creacions menys lluïdes del tàndem Lee-Kirby i la va convertir en el còmic més venut dels Estats Units, la nineta dels ulls del fandom . Aquesta continuïtat, excepcional en la indústria del còmic, no es va repetir en l'adaptació fílmica: Bryan Singer, artífex dels dos primers (i meritoris) lliuraments de la saga, va rebre l'ordre d'abandonar la nau a corre-cuita per dirigir Superman: el retorn el 2006. Matthew Vaughn ( Kick-Ass ) va ser escollit llavors per continuar la sèrie cinematogràfica però, a dues setmanes del començament del rodatge, va renunciar a la feina i el va substituir un mediocre Brett Ratner, responsable d'un punt final de la trilogia que val més oblidar: X-men: La decisió final .

Al cap de cinc anys i un intent desesperat d'esprémer la franquícia per la via de l' spin-off ( X-men orígens: Llobató ), Vaughn accepta (ara sí) el repte d'inaugurar un nou capítol de la saga amb flaire de refundació. Preqüela o rellançament de la franquícia, X-men: Primera generació parla ara del passat dels personatges i estableix els ciments dramàtics d'aquest món, posant les bases per una nova franquícia a explotar en successives seqüeles.

L'espectacle és distès i explora tant la naturalesa pop d'aquest univers com el pathos d'uns personatges turmentats per la seva condició de pàries, però ni aquesta barreja arriba a quallar ni s'esvaeix en cap moment la sensació d'estar veient un luxós pilot d'una nova sèrie, un producte sense una identitat gaire definida, massa delerós de complaure i poc disposat al risc, no fos que pel camí es perdin espectadors de les futures entregues.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT