Xavi Sarrià torna als anys d’ignorància, odi i ciment

BarcelonaXavi Sarrià s’ha pres sis anys des del seu debut literari amb el recull de contes Històries del paradís abans de llançar-se a la novel·la. No hi havia pressa. Ha deixat reposar les pàgines i les ha compaginat amb el ritme del grup que ha liderat els últims 20 anys, Obrint Pas. La seva primera novel·la apareix quan n’està “plenament satisfet” i ho fa de bracet de la nova editorial valenciana, Sembra Llibres. El llibre es pot aconseguir als quioscos amb l’ARA, fins diumenge dia 23, per 16,50 euros.

A Totes les cançons parlen de tu Sarrià torna al moment en què considera que va començar tot, a la València del 1992: “Una època de canvis globals, tecnològics, i també locals, perquè nosaltres vam ser de les primeres generacions nascudes després de la mort de Franco, i volia reflectir la frustració i les ganes d’anar més enllà de l’estat de les coses”, explica l’autor. Sarrià reconstrueix el paisatge des de la història i el costumisme -Super Nintendo, deslocalització, Rodney King, xenofòbia, Nigel Mansell, corralito, Nirvana, Magic Johnson- i també baixa a peu de carrer, a les barriades superpoblades i mestisses que creixien “entre la perifèria i l’horta -escriu-, entre el brogit de l’urbs despersonalitzada i els ecos d’una tradició que es perdia a colp d’ignorància, autoodi i ciment”. “Eren anys en què tot semblava que aniria bé i, en canvi, tot començava a esquerdar-se”, diu el músic.

El 1992 també va ser un any abans de la formació d’Obrint Pas i és difícil no veure Xavi Sarrià en l’Ivan, el protagonista del llibre, un dels joves rebels que s’aglutinaven en bandes juvenils. “El llibre parla molt de les identitats que, de jove, construeixes amb la música, l’estètica, la manera de parlar i relacionar-te. Els joves viuen aquest món com una manera de ratificar-se; davant dels seus problemes familiars, les bandes són una cuirassa i una manera de buscar autoestima”, reflexiona. Totes les cançons parlen de tu avança relligant una banda sonora pròpia (Maniática, Bob Marley, Public Enemy, Negu Gorriak, Ramones, Iggy Pop, etc.) i referents cinematogràfics d’època. “La música ha sigut protagonista, per a mi, i ho és per a molta gent. Forma part de les nostres vides i del que ens ha marcat. En l’època adolescent és un dels eixos que vertebren les cultures juvenils, les cançons ens fan pensar i ens creen una visió del món”, defensa. Els fans d’Obrint Pas descobriran connexions entre les cançons i el llibre, alguns versos, referents i la mirada enrere que també hi ha en el tema del nou disc La vida sense tu.

La novel·la destil·la violència, ràbia i vitalitat adolescent, però després evoluciona cap a un entorn intergeneracional més íntim i familiar, tendre i enyoradís, i finalment vira per explicar al lector la mort inesperada que s’avança a la primera pàgina. “Realment el llibre parla de superar les absències, enfrontar-se a la mort, recordar-les i tancar les cicatrius que ens deixen”, conclou Sarrià.