Música

La Mercè celebra la memòria de Xavi Turull, l’ànima rítmica d’Ojos de Brujo

Companys i amics recorden el músic barceloní a ritme de rumba i so mestís

Xavi Turull va morir el 20 de gener a causa d’un càncer als 59 anys. El percussionista barceloní va ser un dels músics fonamentals de l’anomenat so Barcelona, fusió de ritmes llatins, flamencs i en el seu cas també de l’Índia. Ojos de Brujo, Lenacay, Kejaleo, Nadir i Amalgama són alguns dels projectes que Turull va contribuir a propulsar, i el seu mestratge va ser sol·licitat també per tota mena d’artistes, de Rosario a Estopa. Conscient de la magnitud de la pèrdua, el mateix dia del funeral, el director artístic de la Mercè Música, Jordi Turtós, va parlar amb la família i els amics per tirar endavant l’homenatge que finalment es va poder fer dissabte a l’esplanada del Parc Güell.

Ni les condicions imposades per la pandèmia, ni el vent ni el primer fred de la tardor van aigualir una festa rumbera en què van participar músics de diferents generacions, prova de la importància troncal de Turull. Hi havia companys d’Ojos de Brujo, com DJ Panko, Ramón Giménez, Sergio Ramos, Max Wright, Juanlu i Eldys Muñeco Vega, però no la cantant Marina Abad, absència notable que corrobora la dificultat de tancar les ferides que va deixar obertes la fi del grup. També hi havia amics i còmplices del ritme mestís com Francisco Guisado el Rubio (Lenacay), Rubén Sierra (La Pegatina), Joan Garriga (que unes hores abans havia triomfat al Teatre Grec amb els Mariatxi Galàctic), Wagner Pa i els percussionistes de Txarango, Pau Puig i Joan Palà; el color flamenc de Julio Cortés, Paula Domínguez, Maribel Martín la Canija (D’Callaos) i les Maruja Limón, el soul d’Elsa Formisano (Calima)... i així fins a una vintena de músics, entre els quals també hi havia la filla de Turull, Sandra, baixista i percussionista.

Just abans del concert, Sandra Turull plorava emocionada mirant un vídeo que glosava la trajectòria del pare, i tot seguit agafava el baix i intentava somriure mentre tocava Debajo una piedra, del primer àlbum d’Ojos de Brujo, Vengue. D’aquella banda fundacional també van sonar altres peces com Vacileo, amb Rubén Sierra fent palesa la influència d’Ojos de Brujo en el conglomerat festiu de La Pegatina; Ventilaor rumba 80, amb Joan Garriga rememorant dies de club mestís amb Panko; Palabras blancas amb la Canija poderosa; una Acción, reacción, repercusión amb els percussionistes acceptant el repte de la complexitat dels arranjaments de Turull, i Sultanas de mercadillo, Tiempo de soleá i Na' en la nevera amb Esther González i Sheila Quero, les cantants de Maruja Limón, escampant alegria i talent fresc.

El plany i el ball

Recorregut emocional i biogràfic, el concert va transitar també per Lenacay, el projecte en què Turull, Giménez i Panko van esmerçar esperança per passar pàgina d’Ojos de Brujo: amb Wagner Pa al micro van rumbejar la divertida Walking on the Ramblas, i Paula Domínguez va enlairar Cielo azul. “La pena és no poder veure-us ballar”, va dir Panko lamentant un altre dia de mascaretes i cadires. Tanmateix, els aplaudiments del públic van donar caliu a una nit que va acabar amb dos temps emocionals: primer el plany, el de l’actriu Irene Montalà llegint l’elogi d’un home “honrat, rumber i treballador”, “un explorador musical”; després el ball, amb músics, amics i familiars dalt de l’escenari compartint la festa del tema Pulioretano. “Gràcies, Xavi, per tot el que has deixat, que no és poc”, va afegir Panko com a comiat. I que l’homenatge a Xavi Turull sigui també per recordar altres noms de la música barcelonina morts en aquest terrible 2020, com Víctor Nubla, Lluís Serrahima, Malick Coumba Samb i Pau Donés.