Dinar i sopar al Sant Pau en un mateix dia

Xavier Bosch i Jordi Évole presenten ‘Eufòria’, la tercera novel·la de Dani Santana

“ARússia i a Mèxic els maten, els periodistes. Aquí només els fan fora de la feina”, ironitzava Jordi Évole al final de la presentació d’ Eufòria (Proa), la tercera novel·la de Xavier Bosch protagonitzada per Dani Santana. El centenar llarg d’espectadors que omplien la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya va passar una estona molt entretinguda, animada per alguna broma puntual, però sobretot esquitxada de revelacions inquietants: els va tocar el rebre a les empreses farmacèutiques, però també a algunes pràctiques periodístiques que, lamentablement, són d’una gran vigència.

“Hi ha empreses que tenen tant de poder que poden col·locar publireportatges als diaris com si fossin notícies -va dir Évole-. Que una empresa posi publicitat no hauria de condicionar la línia editorial d’un mitjà, i això passa”. Bosch va recordar una anècdota que ficciona en la novel·la: “La direcció d’Eurovegas es va reunir amb tots els directors de diaris per explicar-los que, en cas que el projecte tirés endavant, tindrien molts diners per invertir en publicitat”. El pacte era clar: si no parlaven malament d’Eurovegas, els seus mitjans s’assegurarien un bon pessic d’ingressos publicitaris en cas que acabés sent una realitat. A Eufòria, Bosch imagina que un empresari mexicà vol construir un parc temàtic dedicat a la història.

Paral·lelament, Santana investiga el costat fosc de les empreses farmacèutiques. “M’han arribat diverses estratègies que es fan servir per convèncer els metges perquè receptin els fàrmacs d’una empresa o d’una altra -avançava Bosch-: es fan viatges organitzats, se’ls fan regals o se’ls porta a menjar als millors restaurants. Sé d’un comercial que va muntar un dinar i un sopar al Sant Pau el mateix dia amb dos grups diferents de metges”. Un dels espectadors va aixecar el braç i va corroborar la declaració: “Podria dir noms de gent que han viatjat pagats per les farmacèutiques”. La dona que tenia al costat va afegir que la pràctica era coneguda com el “ tarugo ”: “En conec un que fins i tot li van arribar a regalar un cotxe”. Bosch va detallar el sou base d’un d’aquests comercials, 70.000 euros de sou base més 30.000 en incentius, que es podien arribar a doblar.

Una crisi d’indústria, no d’ofici

Évole es va declarar “groupie ” de la saga de Dani Santana. “Tinc dues notícies: la dolenta és que no he acabat la novel·la, la bona és que així no podré fer cap espòiler. No l’acabo perquè no la vull acabar. Eufòria és com un bon polvo!” Amb la mateixa mirada malèvola que llueix a Salvado s, el periodista va afegir: “El llibre descriu escenes sexuals espectaculars, la majoria de les quals autobiogràfiques”. Més tard, una dona va preguntar si el contingut picant provocaria “somnis eròtics” o més aviat “malsons”. Bosch i Évole van optar per estalviar espòilers. No es van tallar, però, a l’hora de parlar de la crisi del periodisme: “En aquests últims quatre anys, a Espanya han tancat 70 mitjans i s’han perdut 70.000 llocs de treball. Hi ha una crisi forta en la indústria periodística, però no en l’ofici”, va dir Bosch. Évole va afegir: “Els professionals més afectats per la crisi han estat els paletes i els periodistes. A poc a poc, anem desapareixent”.

Més continguts de