La Xina lidera l'any més prolífic del mercat de l'art
La Xina demostra la solidesa del seu domini al mercat global de l'art: el 2011 va superar els Estats Units i el Regne Unit en vendes, i l'obra més cara venuda l'any passat també és d'un artista xinès.
BARCELONA.El mercat de l'art comença a sortir-se'n dels efectes de la crisi. Els resultats obtinguts l'any passat són els millors que es recorden, segons l'informe que ha publicat fa pocs dies la consultora Artprice. Les vendes van créixer un 15%, tot i la caiguda d'un 18% que els mercats financers van experimentar entre el juliol i l'octubre, i tornen a situar-se gairebé al mateix nivell que el juliol del 2008. Aleshores, la recessió encara no havia entrat a les grans cases de subhastes internacionals. Va arribar-hi pocs mesos després, durant les subhastes de tardor que se celebren al novembre a Nova York. Fins ara es parlava del camí ascendent que el mercat va iniciar el 2010, però, ara com ara, sembla que l'optimisme torna a lluir als aparadors de les grans firmes.
Aquesta recuperació del mercat de l'art no s'hauria produït, però, sense el domini que la Xina exerceix sobre el mercat global. Sense la seva participació, el volum de vendes seria un 25% més baix que el 2007. Per segon any consecutiu, el gegant asiàtic ha tornat a superar els Estats Units i Londres en volum de negoci. L'any passat va controlar un 39% de la facturació, per davant del 25% dels Estats Units i el 20% del Regne Unit. A la Xina es van vendre 1.600 lots, dels quals 864 -un 36% més que el 2010- van ser rematats per més d'un milió de dòlars.
Els artistes més venuts
Després d'imposar-se en el volum de vendes, els artistes xinesos comencen a aparèixer a les llistes dels més venuts. El 2011 l'obra més cara porta la signatura d'un artista xinès. El 22 de maig la casa China Guardian Auctions va adjudicar a Pequín per 44,9 milions d'euros l'aquarel·la Àguila posada en un pi amb un apariat de quatre caràcters , de l'artista Qi Baishi (1864-1957). El resultat, segons va afirmar Guo Tong, cap del departament de pintura xinesa, moderna, contemporània i de cal·ligrafia, marca un abans i un després: "Qi Baishi és l'artista més influent del seu temps, i aquest preu tan alt assenyala l'inici d'una nova era per al mercat de l'art xinès modern i contemporani". A més d'aquesta, 30 de les 100 obres més cares de l'any van ser venudes a Hong Kong, Pequín i Hangzhou.
Qi Baishi és tota una institució a la Xina, tant en el camp de la pintura com en el de la cal·ligrafia. Picasso el considerava l'artista xinès més extraordinari. I Àguila posada en un pi amb un apariat de quatre caràcters és excepcional dins de la seva producció, ja que solia realitzar obres de petites dimensions i aquesta fa més de dos metres. A més, la va acabar dos anys abans de morir.
En els últims anys, Qi Baishi s'ha convertit en un dels artistes més buscats pels col·leccionistes xinesos. Va ser l'únic artista xinès que va incrementar les vendes el 2009, quan la crisi ja feia estralls, i va acabar l'any com el tercer artista més cotitzat, per darrere de Picasso i Andy Warhol. El 2010, l'obra d'art contemporani més cara també va ser d'un artista xinès: la pintura Quartet de corda , de Chen Yifei va ser venuda per 5,4 milions d'euros al Christie's de Hong Kong.
Una ascensió imparable
La Xina ha passat de ser un mercat emergent a ser la primera potència internacional en només 4 anys. A partir del 2004 va començar a donar senyals del seu dinamisme però no va ser fins al 2007 que va entrar amb força al mercat internacional, juntament amb Rússia i l'Índia. Eren temps de bonança econòmica i les grans cases de subhastes buscaven noves places per expandir-se i nous artistes per descobrir. La Xina va començar a créixer de manera molt ràpida i va ser on primer es va sentir la crisi dins el món de l'art. Els discrets resultats de les subhastes de primavera a Hong Kong van ser un avís dels que es van produir a la tardor a Nova York.
La relació de les grans cases de subhastes internacionals amb aquests mercats emergents va funcionar en dos sentits. D'una banda, les grans firmes van començar a vendre a Londres i Nova York obres d'artistes xinesos, russos i indis. I de l'altra, l'entrada de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç va permetre que a mitjans de la dècada passada firmes com Christie's i Sotheby's obrissin delegacions a les ciutats xineses de Pequín o Hong Kong.
En aquests anys, la consolidació de la Xina al mercat també ha comportat un canvi en els gustos. Mentre que en els anys previs a la crisi es va multiplicar el preu de les obres d'un grapat d'artistes xinesos formats després de la Revolució Cultural, a partir del 2010, els col·leccionistes s'han fixat més en els artistes de les generacions anteriors. Artprice assenyalava en un dels seus informes que una de les tendències del 2011 podria ser la de l'art modern xinès. I no s'equivocava: a més de l'obra de Qi Baishi, entre les deu obres més cares de l'any n'hi ha dues més que són d'artistes xinesos.
