VICDivendres Antònia Font es va endur els titulars amb unes magnífiques miniatures, però el Mercat de Música Viva va oferir un amplíssim ventall d'opcions, tant per al públic com per als professionals. La plaça Major es va omplir ben aviat amb l'actuació d'Els Catarres, i molta gent s'hi va quedar amb L.A. i Love of Lesbian. A la Carpa Negra, la portuguesa Lula Pena i la nord-americana Maïa Vidal van aconseguir que uns quants programadors les incorporessin a l'agenda, que al cap i la fi és un dels objectius prioritaris del Mercat. La francobelga Orchestre International du Vetex també té molts números perquè la contractin, sobretot en festivals. Són tretze músics, nou dels quals bufen instruments de vent, tres toquen diferents percussions i un altre l'acordió. A la Carpa Vermella van aixecar la gent de les cadires perquè, van dir, són "una orquestra per fer ballar". Sacsegen ritmes balcànics, cúmbia i sons mediterranis com ho faria una banda municipal llibertària.
La llibertat és l'únic mandat que coneix el saxofonista nord-americà Ken Vandermark. Divendres va passar per l'auditori de L'Atlàntida per oferir una hora de sound and noise amb el quartet Lean Left. És a dir, un joc rítmic entre el free jazz i la improvisació, amb tocs de hardcore metàl·lic, en què els altres jugadors van ser el bateria noruec Paal Nielsen-Love i els guitarristes Andy Moor i Terrie Ex, del grup holandès The Ex. Tots quatre van construir un flux continuat en què la nota metàl·lica d'una guitarra era entomada pel saxo mentre el bateria inventava ritmes. No cal dir que qualsevol festival de jazz hauria de programar-los cada any.
També els Za! aposten per la llibertat i la improvisació, amb l'afegit del sentit de l'humor. Edu Pou i Pau Rodríguez van arribar a la Carpa Vermella fent una minicercavila. Un cop dalt de l'escenari van oferir un dels seus directes antioxidants, en què bateria, guitarra, trompeta i qualsevol altre so servia per donar cos al concepte Megaflow : música lliure amb un llenguatge propi.
