La Zaranda es fa una autòpsia escènica per celebrar 40 anys

La companyia porta al Romea 'Ahora todo es noche', un cant a l'essència del teatre

“Per seguir vius, no teníem més remei sinó matar-nos”, sentencia el director Paco de la Zaranda. És la conclusió a la qual ha arribat la companyia La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte després de fer 40 anys i celebrar-ho a la seva manera. En comptes de bufar espelmes, la formació s’ha sotmès a un procés d’autoexploració del qual n’ha sortit Ahora todo es noche, un espectacle que és un cant a l’essència del teatre. “Ens hem fet una autòpsia a nosaltres mateixos. El teatre s’expressa a través nostre, en som el fil conductor”, explica el director. El resultat d’aquest exercici escènic és una peça carregada de llenguatge poètic i d’un humor punyent que ha servit per inaugurar la temporada del Teatre Romea i que es podrà veure fins al 15 d’octubre.

Focus farà temporada amb 'Incendios', de Mario Gas; 'Èdip', d'Oriol Broggi, i 'Moby Dick', amb Josep Maria Pou

Escrita per Eusebio Calonge, l’obra traça un paral·lelisme entre tres vagabunds a la deriva i la situació actual del teatre que, segons la formació, es troba en un lloc quasi marginal. “Estem en un moment en què l’art s’arracona. Ho veiem de manera bastant fosca”, assenyala Calonge. Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez donen vida als tres sensesostre, per als quals el teatre és l’únic lloc del món on segueixen vius els seus somnis. Però per arribar fins a l’espectacle, la companyia s’ha sotmès a un minuciós treball de creació que ha consistit, sobretot, en un viatge introspectiu.

“Ha sigut difícil. Ens hem hagut de desfer de la càrrega de ser La Zaranda per deixar entrar els personatges”, assegura Gaspar Campuzano. Entre carretons de supermercat i cubells d’escombraries, els vagabunds s’aferren al teatre perquè, per a ells, és l’única manera de sobreviure. “Només als escenaris segueix viva la flama del nostre somni”, crida un dels protagonistes en un moment de l’espectacle. Aquesta proclama defineix també el motor que alimenta la companyia, que s’emmiralla en tot el que transcorre dalt de l’escenari. Un dels missatges de l’obra és, precisament, la declaració de guerra “a la vulgaritat que inunda els escenaris i que ha usurpat el nom del teatre”, afirma Calonge. Malgrat l’atmosfera de foscor i degradació de l’obra, La Zaranda deixa un espai a l’optimisme. Segons Calonge, l’esperança de l’obra fa referència “a l’arribada de l’alba i que serveixi per vèncer les atrocitats i els terrors als quals ens ha sotmès el món”.

Homenatge al teatre espanyol

El pas de La Zaranda pel Teatre Romea és un homenatge de la sala a aquesta companyia. “Formen part dels grups històrics del teatre espanyol, i haurien de ser patrimoni de la nostra cultura”, subratlla el director del Romea, Carles Canut, que esmenta més formacions com Els Joglars, Comediants, Aquelarre i La Fura dels Baus. Per homenatjar-les totes, cada any intentaran que una d’aquestes companyies instal·li algun dels seus espectacles al Romea.

Més continguts de