“Per abordar un nou paper preparo la veu i la personalitat”

Barcelona“Un Rodolfo senzillament extraordinari”, deia Jaume Radigales referint-se a Piotr Beczala en la seva crítica de Luisa Miller, l’òpera que va cloure la temporada passada al Gran Teatre del Liceu. El cotitzat tenor polonès torna a Catalunya en el marc d’una gira espanyola per oferir aquest divendres, 1 de novembre, un recital a l’Auditori de Girona. Hi interpretarà un repertori en què barrejarà greatest hits - Pourquoi me réveiller ( Werther ), E lucevan le stelle ( Tosca ) i l’ Ària de les flors ( Carmen )-, amb temes de Mieczysław Karlowicz i cançons populars italianes. “Tothom espera sentir les grans àries del repertori, però també m’agrada incloure-hi peces no tan conegudes com les d’aquest compositor polonès, d’estil romàntic, així com cançons napolitanes, que sempre reivindico per la seva bellesa”, comenta Beczala. El tenor, nascut a Katowice el 1966, opina que existeix una “similitud sonora” entre el polonès i el català que farà que el públic de Girona apreciï encara més les cançons poloneses. D’altra banda, al desembre cantarà en l’esperada producció de Halka, de Stanisław Moniuszko, que s’estrenarà a Viena, un títol integrament en polonès.

El vincle amb el passat

Respecte a les cançons napolitanes, Beczala troba una “connexió” amb el passat que vol reivindicar. “M’interessa estudiar la vocalitat dels cantants antics, com ara Enrico Caruso, Miguel Fleta i el mateix Alfredo Kraus, i he après molt d’ells: si soc on soc no és per casualitat. Abans m’emmirallava en aquests tenors i ara veig que els joves em miren a mi, i això suposa una gran responsabilitat”, diu. Per a aquests cantants novells, Beczala té un consell clar: paciència: “Porto vint-i-set anys als escenaris i l’èxit s’ha forjat amb un treball acurat i meditat”. Després de debutar aquesta temporada a Tosca a Viena, Adriana Lecouvreur a Nova York i Manon a Zuric, li agradaria afrontar nous reptes com ara Aida i Il trovatore, o bé Parsifal “en dos anys”. De fet, Beczala, des que va debutar amb gran èxit a Lohengrin l’any passat a Bayreuth, hi ha tornat aquest estiu i repeteix títol al gener a Viena: “Més que la dificultat tècnica, el més important a l’hora d’abordar un paper nou és entendre bé la música, preparar la veu i la personalitat. Si no ho fas, aleshores és perillós”. Per això, el tenor -Cantant de l’Any d’ECHO Klassik 2014- explica que du a terme un treball de lectura per donar gruix als personatges. Per exemple, llegeix Les penes del jove Werther de Goethe en el cas de Werther. “A cada lectura descobreixo nous colors i aspectes del personatge”, diu.

A Girona es presentarà acompanyat al piano per Sarah Tysman, un format de recital que el tenor considera més “directe” que l’òpera. “M’agraden tots dos, però així com en l’òpera m’amago rere un personatge, en el recital soc més jo; pots veure l’emoció en les cares del públic, i es produeix un cant més íntim”, assegura.

Beczala va debutar al Liceu la temporada 2011/12 en un concert amb fragments de Faust de Gounod i hi ha tornat en diverses ocasions. La temporada vinent no està en cartell, però assegura que ja ha parlat amb el nou director artístic, Víctor Garcia de Gomar, per a la següent: “Segur que trobarem dos títols. M’agrada molt cantar al Liceu”.