L'abraçada eterna de tots els amics de Carles Canut

El món teatral ret un emotiu homenatge a l'actor al Teatre Romea

L'absència pinta un vespre de color trist, però els records que desembarquen al Teatre Romea ho fan empesos per un somriure. Sense excepció, els amics de Carles Canut (Gerri de la Sal, 1944-2018) l'invoquen amb la mirada lluminosa i impregnada d'un agraïment infinit. Seran molts els que el definiran com un "gran amic" al llarg de la vetllada, que té lloc a l'últim escenari que el va veure actuar. Des d'allà, en una gran fotografia projectada, l'actor observa amb la seva peculiar mirada múrria com es va omplint la platea de la sala amb membres de les seves dues famílies, la de sang i la teatral. Cadascú té la seva pròpia idea de Canut guardada a la memòria. Totes, desplegades a l'escenari, formen el mosaic d'un home apassionat pel teatre, per la seva terra i per aquells que va tenir al costat. 

Carles Canut, pura vocació teatral

"Canut va trencar el motlle i no hi havia peces de recanvi", diu Joan Pera. El primer que recorda de Canut, explica, són les vivències a l'Institut del Teatre, "quan només érem onze a classe". El temps els va mantenir junts i Canut, afirma Pera, li va ensenyar moltes coses. "Sobretot, vaig aprendre a dir sempre el text sencer i a anar al vàter abans de cada funció", destaca fent broma. A l'hora de protagonitzar anècdotes entre bastidors, Canut era un expert. "Ell i Pep Molina són els dos únics actors que canten als camerinos. Obligaven la resta a tancar les portes, perquè amb el seu xivarri eren incapaços de concentrar-se", explica l'actor i director Mario Gas, que fa de mestre de cerimònies de l'acte d'homenatge. L'actriu Àngels Bassas defineix Canut com "un nen enjogassat, pura passió sense filtres", l'actor i director Josep Maria Pou en subratlla "la complicitat absoluta" i l'actor Boris Ruiz li diu des d'un vídeo: "'Gordo', t'enyoro cada dia".

Del teatre Canut en va fer la seva vida, tot i que de la televisió se'n va endur un personatge que l'acompanyaria sempre, el jutge Rafecas. "Canut era un home profund i singular, amb aspecte de bona persona però a qui de seguida li trobaves les pessigolles", subratlla el periodista Joaquim Maria Puyal, que va compartir-hi el programa 'Vostè jutja'. La mítica promesa de Rafecas, "Li garanteixo un judici just", treu el cap diverses vegades durant la cerimònia, com també ho fa la seva afició pel futbol i per l'Espanyol. Gràcies a aquesta, de fet, Canut va explorar una nova faceta, la de tertulià, al programa 'La barberia' de La 2. "Junts vam posar l'amistat per sobre de la rivalitat esportiva i política", assegura el periodista Pitu Abril. Al seu costat, Jaume Sobrequés, Enric Lacalle, Cesc Baltasar, Jaume Camps i Ernest Benach protagonitzen una de les intervencions més hilarants de la nit. "Canut tenia un lema una mica escatològic, però que el definia molt bé: "«Menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort»", recorda Camps. 

La música també serveix per rememorar el seu pas pels escenaris i alguns dels seus papers més rellevants. Un d'aquests és el Tigre, de 'L'òpera dels tres rals', que l'actriu Carme Sansa rescata interpretant la cançó 'Ningú defensa ningú' amb Bàrbara Granados al piano. Poc després arriba un dels moments més emotius de la nit, quan el fill de Carles Canut, César Canut, interpreta 'Hey Jude' i aconsegueix arrencar el cant de tot el públic. "El meu pare em posava els Beatles al cotxe i, quan sonava aquesta deia: «Això sí que és una cançó!»", explica César Canut. "'Take a sad song and make it better' [Pren una cançó trista i millora-la]", diu la lletra de la cançó, reflectint clarament l'esperit de l'homenatge a Carles Canut al Romea. Per acomiadar-lo, abans d'abaixar el teló i tancar la cerimònia, l'escenari queda completament cobert de roses vermelles.

Més continguts de