CINEMA: L'ESTRENA DE LA SETMANA
Cultura 25/02/2011

Un al·legat polític amb pell de comèdia

Xavi Serra
2 min

El cinema polític de ficció té moltes cares. Pot prendre la forma de thriller ( Tots els homes del president ), de relat biogràfic (Milk) o de drama (Desaparegut) ; però poques vegades adopta els mecanismes i recursos de la comèdia familiar de situació com succeeix a Los chicos están bien , la nova pel·lícula de Lisa Cholodenko, una directora amb un interessant currículum en el cinema independent nord-americà que aquí abraça el sentimentalisme agredolç i la complicitat amable d'autors com James L. Brooks, sense perdre les credencials indie.

Cholodenko fa un àcid retrat (en el fons bondadós) d'una família formada per dues mares lesbianes i un parell de fills adolescents que es desestabilitza quan apareix en escena el donant d'esperma amb què es van fecundar les mares per tenir descendència. L'autora, també responsable del guió, explora amb desimboltura i sentit de l'humor les dificultats de l'amor per sobreviure al pas del temps i la rutina, la incomoditat dels fills davant la manifestació explícita de la sexualitat dels seus pares i la descoberta per part del tercer vèrtex de la història, el pare biològic, d'un insospitat anhel de pertinença familiar. Més enllà dels embolics i situacions provocades per la intromissió d'un personatge aliè en l'ecosistema d'aquesta família, Los chicos están bien no fa més que ratificar un discurs suggerit en el títol, és a dir, que són normals, una família amb els drames, alegries i preocupacions de qualsevol altra: la resistència al canvi i, tanmateix, la necessitat d'aquest. Un missatge, en resum, que indirectament respon a la Proposition 8, la llei ratificada en una consulta popular que estableix que l'únic matrimoni legal a Califòrnia és el de parelles de sexe diferent.

La pel·lícula està lluny de ser un pamflet, però. La història avança a bon ritme a cavall de la química interpretativa entre Annette Bening i Julianne Moore -la parella madura que ha substituït l'excitació per la intimitat- i el semental tranquil i satisfet que encarna Mark Ruffalo.

Desenllaç insatisfactori

Els personatges de Cholodenko respiren tendresa i ironia, però és una llàstima que al final la directora ho esguerri tot en el tercer acte per no trobar un bon desenllaç a la història i castigui el personatge de Ruffalo excloent-lo de la felicitat conjugal, una penitència per la seva vida dissoluta que sembla tan conservadora que els partidaris de la Proposition 8 segurament l'aplaudirien.

stats