Cultura 27/01/2016

Presentada a Mèxic una querella per crims del franquisme

La família d'un desaparegut a Valladolid el 1936 busca justícia en no trobar suport a Espanya

Ara
2 min
Anaïs Huertas i el responsable espanyol d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, en la presentació de la querella a Mèxic. ÁLEX CRUZ / EFE

BarcelonaDesprés de l'Argentina, familiars de desapareguts durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme truquen a la porta de la justícia de Mèxic, en rebre el 'no' com a resposta per part de les autoritats espanyoles. El cas es remunta a l'agost del 1936, en les setmanes posteriors a la sublevació contra la República, quan Félix Llorente Gutiérrez, un ferroviari de 27 anys, va desaparèixer de la localitat val·lisoletana de Medina del Campo. La família del jove ha presentat avui davant la 'procuradoria' (fiscalia) mexicana una querella pels delictes de desaparició forçosa en el context de crims de guerra i de lesa humanitat amb la qual confien que arrenqui una investigació que aclareixi els fets, ja que fins ara les autoritats espanyoles no han escoltat les seves demandes.

"Espanya, ni investiga ni permet a altres països investigar aquests terribles crims, com hem vist amb la querella argentina, per la qual cosa cal explorar altres vies", denuncia Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya en declaracions a Efe. L'organització humanitària, la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i la Comissió Mexicana per a la Defensa i Promoció dels Drets Humans (CMDPDH) han donat suport la demandant Anaïs Huerta, neboda-néta de la víctima, que fa cinc anys va decidir arribar fins al final en el cas de Llorente. En aquest temps, les institucions espanyoles no han donat cap suport ni tan sols per "obtenir informació", matisa la querellant, que resideix al país americà. "L'única cosa que sabem del meu oncle avi és que va tenir una dona i un fill, però amb la por tan gran de la família per la repressió es va esborrar la seva identitat", relata la jove, que confia que ara Mèxic torni a ser una esperança com ho va ser per a 27.000 exiliats espanyols que van trobar refugi durant el franquisme.

stats