CINEMA

‘Ardara’: el misteri de la joventut filmada que desapareix a Irlanda

Bruna Cusí, Macià Florit i María García Vera protagonitzen el film

Bruna Cusí acaba de rodar a Budapest la segona temporada de la sèrie The alienist, protagonitzada per Dakota Fanning i Daniel Brühl, i al desembre començarà el rodatge de la pel·lícula La vampira del Raval. Cusí està recollint els fruits d’una carrera que es va enlairar sobretot arran d’ Estiu 1993 (2017). Però com diu ella mateixa, el projecte que “va establir les bases” de qui és com a actriu va ser Ardara, pel·lícula filmada entre el 2014 i el 2017 sota la direcció de Xavier Puig i Raimon Fransoy que finalment s’estrena avui en sales comercials. “ Ardara va canviar la visió que tenia del cinema i de com em veia com a actriu. El Rai i el Xavi em van donar un espai de llibertat molt gran que et marca com a actriu”, recorda Cusí mentre l’escolten Puig i Fransoy, dos realitzadors amb una àmplia experiència en l’àmbit del documental, sobretot musical, i responsables de Portbou (2007), una sèrie de docuficció que en molts sentits és el referent del seu primer llargmetratge de ficció.

“A Portbou ficcionàvem la realitat i a Ardara documentalitzem la ficció. Fem el mateix camí de maneres diferents”, explica Puig. El camí ara és seguir el rastre de tres joves que desapareixen als penya-segats de Slieve League, a l’extrem nord-oest d’Irlanda, “un lloc bell i extrem”, segons Puig. “Salvatge” per a Cusí. El fil argumental l’estira la història del Macià (interpretat per Macià Florit), un estudiant de cinema menorquí que viatja a Irlanda perseguint la memòria dels pares, morts en un accident de trànsit. Allà coincideix amb dues joves actrius, la María (María García Vera) i la Bruna (Cusí), que han marxat de Barcelona abandonant diferents precarietats i vulnerabilitats per buscar un sentit a la vida adulta que tard o d’hora els caurà al damunt. “Es tracta de parlar d’una amistat molt pura i de com aquestes tres persones connecten d’una manera més espiritual que terrenal mentre miren de trobar el sentit de viure”, diu Cusí.

Amb aquesta premissa argumental, Puig i Fransoy construeixen un relat fet d’almenys tres relats: el dels tres joves, el de l’equip de documentalistes que vol esbrinar per què van desaparèixer i el dels habitants d’Ardara, el poble nord-irlandès que és refugi i punt de fuga alhora. Perquè... De debò van desaparèixer? “Una història no té una sola veritat. Té molts punt de vista i el sol fet de transmetre la història la va modificant”, explica Puig, conscient alhora de la “necessitat d’endreçar la realitat amb un relat”. La pel·lícula juga conscientment amb els subterfugis del punt de vista que fan créixer un misteri cada vegada menys terrenal a mesura que avança el metratge, com si en la llunyania ressonessin llegendes de misteris i absències.

En aquest univers hi tenen un paper fonamental alguns habitants d’Ardara, que en un brillant exercici actoral s’interpreten a si mateixos sense que es noti la simulació, i, esclar, amb l’eloqüència mil·lenària irlandesa. “Des del principi teníem el propòsit de fer participar la gent del poble, de no agafar actors. És el que ja havíem fet a Portbou, però una cosa és fer-ho aquí, que més o menys coneixes la gent, i una altra de ben diferent a Irlanda -diu Fransoy-. Però va ser al·lucinant. Tothom entenia el mecanisme de seguida. I a més són gent amb una tradició oral molt forta”.

L’hospitalitat irlandesa

La pel·lícula també reflecteix molt bé l’hospitalitat ancestral irlandesa. “Gràcies a això vam poder fer la pel·lícula”, admet Bruna Cusí. Hi ha l’hospitalitat dins del relat, la manera com la gent d’Ardara acull els tres personatges, però també hi ha la generosistat més prosaica, la de la gent que va fer que l’equip se sentís com a casa en un lloc bellíssim però també terrible per la imprevisibilitat climàtica. “Com que no podíem lluitar contra el vent i la pluja, vam decidir incorporar-los a la pel·lícula”, recorda Cusí.

Més continguts de