15 anys recuperant patrimoni musical

BARCELONA"Després de quinze anys, qui vol tirar endavant un projecte de recuperació de patrimoni musical ja sap a quina porta ha de picar", diu Núria Viladot, la directora de Columna Música. La porta no és la de l'administració pública, sinó la de la discogràfica que, entre altres aventures, està aplegant en CD l'obra de compositors com Xavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Joan Guinjoan.

"Des de fora semblava que Columna Música era una discogràfica subvencionada, perquè no podia ser que un segell s'autofinancés editant música catalana i tirant endavant tants projectes", explica Viladot. Per ella, el més sorprenent és que l'administració no dediqui més esforços a la música. "Quan parlen de patrimoni només pensen en les pedres. ¿I el patrimoni musical, què?", es pregunta la directora de Columna Música, una discogràfica que defineix com a "projecte cultural i de país". "No pot ser que Felip Pedrell, el pare del nacionalisme musical, no tingués cap enregistrament fins que el vam fer nosaltres", diu Viladot, que recorda que si algú vol escoltar un enregistrament amb les sardanes de Toldrà o l'obra simfònica de Guinjoan només ho pot fer gràcies als discos que han editat.

En aquests quinze anys el catàleg del segell ha anat creixent fins a arribar a les 300 referències, la majoria amb repertori català dels segles XIX i XX, seguint tres conceptes essencials: la recuperació de patrimoni, l'aposta per joves intèrprets i el suport als compositors contemporanis. "Aquestes són les tres línies bàsiques de la discogràfica, i totes tres són cavalls perdedors", admet Viladot. Tot i així, i malgrat la profunda crisi del sector, Columna Música manté un ritme constant d'edició: uns trenta discos a l'any.

Les col·leccions

Un dels objectius de la discogràfica és la posada en marxa de col·leccions monogràfiques. Algunes tenen vocació d'integrals, com les dedicades a Montsalvatge i Guinjoan. D'altres il·luminen partitures poc conegudes d'autors com Pau Casals, protagonista d'una col·lecció realitzada amb la col·laboració de l'Editorial Boileau i de la Fundació Pau Casals. "Tenim un projecte definit amb la seva obra de piano i anirem avançant amb la música de cambra", explica Viladot. Paral·lelament, publicaran un CD que recull un enregistrament de Pau Casals, al piano, amb Victòria dels Àngels.

Viladot reconeix que una de les "experiències més enriquidores" de la seva feina a Columna Música ha sigut poder conèixer a fons l'art de Victòria dels Àngels. Fins ara la discogràfica ha editat una desena de referències de la soprano barcelonina, entre les quals hi ha un CD amb el concert inaugural de Catalunya Música al Palau de la Música, l'any 1987, i Le nozze di Figaro, que va interpretar l'any 1952 al Metropolitan de Nova York, un enregistrament amb un gran valor històric. "Treballem amb la Fundació Victòria dels Àngels, que ens aporta els màsters de les gravacions. Hi tenim molt bona sintonia", diu Viladot.

Un altre projecte de futur és una col·lecció dedicada a la soprano Conxita Badia, que esperen engegar a la tardor. La recuperació patrimonial catalana és fonamental, però Columna Música també obre la porta a altres propostes, com ara un disc en què els músics Antonio Simón i Trino Zurita interpreten peces per a violoncel i piano de Liszt, entre les quals hi ha obra inèdita que fins ara no s'havia enregistrat. Simón, que està treballant en una tesi doctoral sobre Liszt, va trobar les partitures a la Biblioteca de París i va avisar Columna Música.

Optimitzar els recursos

Per mantenir la discogràfica activa Viladot considera que és imprescindible ser "proactiva" i establir "sinergies" amb equipaments musicals com el Liceu o el Palau de la Música. "També comptem amb la complicitat de joves intèrprets, perquè una de les nostres reivindicacions és fer un relleu generacional. Hi ha gent molt bona, i nosaltres som aquí per ajudar-los", explica. "En aquests anys he après molt i ara sóc molt més capaç de tirar endavant els projectes amb menys recursos, fent tiratges més petits, reduint despeses amb edicions més senzilles, ampliant la distribució i amb la complicitat dels intèrprets", afirma Viladot.