Arqueologia
Cultura 09/08/2022

Apareix una ovella amb aixovar en un jaciment ibèric

Les excavacions arqueològiques a la Mota de Sant Pere de Cubelles fan aflorar un nou barri

2 min
Jaciment portuari de la Mota de Sant Pere de Cubelles

BarcelonaEl jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere de Cubelles (Garraf) és relativament jove: descobert el 2018, no va ser respectat per la febre immobiliària i, durant els primers anys del segle XXI, s'hi va construir força al voltant. Malgrat tot, les tres campanyes arqueològiques que s'hi han fet fins ara han permès descobrir la importància que devia tenir aquesta ciutat portuària. "Hem trobat evidències que la ciutat va estar activa com a mínim durant 350 anys: hi ha proves que estava habitada el segle VI aC i que va ser abandonada entre el 300 i el 350 aC, abans de l'arribada dels romans a Empúries; no sabem si per un desastre natural, com el creixement de la marea o un tsunami o pel col·lapse de la societat", explica el responsable de l'excavació, Dani López, de la cooperativa Arqueovitis. Es calcula que l'extensió del poblat va arribar a ser d'1,5 hectàrees.

"En el moment en què va ser abandonada, va començar a créixer la ciutadella ibèrica de Calafell, que és quatre vegades més petita", assegura López. Les excavacions han permès recuperar la imponent muralla: té dos metres d'alçada, un metre de fonament i una amplada de tres metres: "Estava envoltada d'aigua. És una obra d'enginyeria brutal i una de les muralles més imponents de Catalunya", destaca l'arqueòleg. El lloc era ideal per controlar el tràfic de mercaderies que arribaven pel riu Foix i per la costa del Garraf. Al llarg de les diferents campanyes s'han desenterrat recintes amb llars de foc, un forn de pa comunitari, carrers empedrats i un possible magatzem. També s'han trobat ceràmica i àmfores provinents de les illes balears i del nord de l'Àfrica.

En l'última campanya, que ha tingut lloc aquest estiu, sota un paviment s'ha trobat un enterrament peculiar: una petita ovella enterrada amb un aixovar, un collaret de pasta vítria. "És el primer enterrament d'un animal que es troba amb aquesta peculiaritat en el món ibèric. És un crani i les extremitats, i un collaret de tres drenes. No sabem si podria ser algun tipus d'animal domèstic o si es tracta d'una ofrena", destaca l'arqueòleg. A l'altre extrem del poblat també s'ha trobat un recinte que podria ser religiós, perquè no hi havia cap senyal que tingués un ús domèstic, amb un nounat enterrat i tot d'ovelles enterrades al voltant. De moment, aquest nounat és l'únic enterrament que s'ha trobat d'un humà.

stats