Un grup d'arqueòlogues difon un informe sobre l'assetjament sexual al sector

BarcelonaL'assetjament sexual és present arreu i l'arqueologia no és una excepció. Pot semblar una cosa òbvia, però a vegades hi ha una manca de consciència o se silencia. Ara un informe constata que en l'àmbit arqueològic hi ha assetjament: un 51% de les enquestades diu haver-ne patit i que la majoria de vegades els assetjadors queden impunes.

La gestació de l'informe sobre l'assetjament sexual a l'arqueologia va començar fa poc més d'un any amb motiu del Congrés Internacional d'Arqueologia que es va celebrar el setembre del 2018 a Barcelona. Un grup d'arqueòlogues va decidir llançar una enquesta online, sense cap finançament, per posar el focus en l'assetjament sexual, que, en el camp de l'arqueologia, es produeix sobretot durant les campanyes d'estiu, quan hi ha una convivència durant quinze dies o més, hi ha festes i els límits es difonen.

Paral·lelament es van penjar cartells per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona que reflectien alguns dels testimonis anònims recollits. Entre el juny i l'agost del 2018 es van aplegar els resultats i hi van participar des d'estudiants de 19 anys fins a professores i investigadores de més de 60 anys de tot l'estat espanyol i algunes, molt poques, de l'Amèrica Llatina. Un 51,1% de les dones van respondre que en algun moment havien estat víctimes d'assetjament sexual. Entre els homes els casos es reduïen al 15,1%. En el 76,6% dels casos els assetjaments es van produir en l'àmbit de la universitat pública, en un 89,86% els assetjadors eren homes, i pràcticament en tots els casos eren superiors. En un 89,19% dels casos no hi va haver cap conseqüència; i, en la majoria, l'assetjament va ser de tipus verbal i visual.

"A les dones els agrada netejar"

L'informe recull alguns dels testimonis que es van enviar de manera anònima. Alguns comentaris que van rebre les enquestades són força explícits: "No hi ha res més sexi que una dona posant-se dreta després d'excavar, traient-se les calces de la ratlla del cul". Un altra estudiant explica que un professor li va dir que ella es limités a netejar els ossos perquè "a les dones els agrada netejar". En un altre cas, el professor la va convidar a fer només documentació perquè considerava que les dones no eren prou fortes per realitzar tasques que requerissin esforç físic. D'altres fan referència a la convivència: "Hi havia dues cases per dormir, [el director] va canviar a tots els que ens quedàvem els caps de setmana a dormir a l'excavació a l'altra casa i a mi em va deixar sola amb ell a la primera casa. Quan tornava a la casa a la nit m'oferia alcohol i dormir amb ell, i em deia que si em deixava fer un massatge els diria als altres professors que em posessin matrícula d'honor".

Moltes de les víctimes asseguren que van compartir els casos d'assetjament amb altres companyes però que no ho van arribar a denunciar, i els assetjadors van continuar fent el mateix de manera impune amb altres dones. El comentari "Era un secret de domini públic però ningú va fer res" apareix sovint. "A les universitats existeixen observatoris d'igualtat i protocols, però aquests casos es continuen silenciant", diu l'arqueòloga Lourdes López, una de les autores de l'informe. "Un dels objectius és que els que exerceixen aquesta violència no se sentin impunes i pensin que no passa res. Hem de lluitar contra la normalització, són problemes que no s'encaren com a problemes, a vegades també perquè l'entorn, els que presencien aquests assetjaments, no fan res i es comporten com si tot plegat no fos important", afegeix López.

Fer públic l'informe i difondre'l és un primer pas. Les arqueòlogues volen crear un grup de treball i protocols com els que s'han fet a Xile (Mesa de Trabajo sobre Acoso Sexual en el Ámbito Sexual Arqueológico) o Bèlgica amb el col·lectiu Paye ta Truelle. "El fet que en un 89% dels casos no hi hagi conseqüències legals és un indicador de la necessitat de crear i introduir aquests protocols a les nostres fronteres de manera immediata i involucrar els estudiants des del moment que entren a la universitat", diuen els responsables de l'informe que firmen María Coto i Ana Pastor, de la UB, Apen Ruiz, de la Universitat Oberta de Catalunya, María Yubero, Lara Delgado i Lourdes López, del Centro Revolucionario de Arqueología Social (CRAS), i Jesús Martín.