ART

L’art de la Casa d’Alba ja es pot visitar

Goya, Rubens i Velázquez, entre els pintors més importants de la pinacoteca del Palau de Llíria

Pintures de Rubens, de Velázquez, de Goya o de Ticià fins ara poc vistes, una Bíblia del segle XV, un escriptori de Napoleó i el mapa que va fer Cristòfor Colom de l’actual Haití. També el Pepe, el gos salsitxa de la família dels ducs d’Alba passejant i deixant-se estimar pel jardí de l’entrada. Mentre alguns es venen el llit per Wallapop o miren de muntar la darrera prestatgeria d’Ikea per ajustar el seu pressupost, Carlos Fitz James-Stewart, duc d’Alba, ha trobat una altra manera de sanejar els comptes de la família sense vendre els seus tresors: obrir al públic les fins ara tancades portes del Palau de Llíria, on ell mateix viu, valorat en 3.000 milions d’euros (200 milions més que els pressupostos de la ciutat de Barcelona per al 2018) i amb la pinacoteca històrica privada més important d’Espanya.

Les visites -de 65 minuts, en grups de 20 persones i amb audioguia- es podran fer per 14 euros l’entrada, 12 per a estudiants i pensionistes i només gratis per als menors de sis anys. Així aquest vast patrimoni començarà a donar beneficis i aconseguirà a més que es mostri la millor cara de la família com a conservadora d’art amb la Fundación Cultural Casa de Alba. “Gràcies a la nostra constant tasca de conservació, aquestes obres úniques han arribat fins als nostres dies, i ara vull oferir-les a tothom”, va dir el duc a través d’un comunicat.

L’edifici va ser ideat per l’arquitecte Ventura Rodríguez, que dona nom a la parada de metro més propera, i va ser construït entre el 1767 i el 1785, per ordre del segon duc de Berwick i de Llíria, Jacobo Fitz-James Stuart y Ventura Colón. Però el setge dels franquistes a Madrid l’any 1936 va derivar en un incendi que va destruir gran part de l’edifici i va obligar a fer-hi una profunda reconstrucció. A més, aquell episodi es recorda perquè els comunistes van contribuir de manera decisiva a conservar les obres d’art que es podran visitar a partir de dijous.

Tot just després de travessar els jardins d’estil romàntic del davant, un vestíbul neoclàssic rep els visitants amb un mosaic d’armes enllaçades de la Casa de Berwick i d’Alba, i detalls d’armes angleses i de les d’Álvarez de Toledo, a prop d’escultures i taules del segle XVII que avisen del sobreestímul ornamental que es confirma pujant l’escala principal, que en un dels laterals té una escultura d’Afrodita del segle I aC, de l’etapa final de l’hel·lenisme. A la primera planta, l’única visitable de l’espai de 2.500 m 2 (la part residencial està tancada), el tapís La guerra de Troia, de 1485, conviu amb els ullals posats verticalment d’un metre i mig d’alçada de l’elefant dissecat que hi ha exposat al museu de ciències naturals de Madrid. El va caçar l’any 1913 al Sudan Jacobo Stuart-Fitz-James Falcó, duc d’Alba, com mostra una foto. Era una època en la qual que la noblesa cacés paquiderms no tenia les mateixes connotacions negatives que quan Joan Carles I ho va fer a Botswana.

Retrats amb història

Quan el visitant es troba de cara amb la mirada de la infanta Margarida, tot un Velázquez previ a Les meninas, o quan ha sentit Rubens més de tres vegades, és quan s’adona que és en una pinacoteca comparable a les del Prado i el Thyssen. Malgrat que el retrat de la dotzena duquessa d’Alba fet per Goya el 1795 és possiblement el quadre estrella d’aquesta col·lecció (hi ha rumors d’una relació amorosa entre tots dos), el retrat de Cayetana d’Alba fet per Zuloaga el 1930 genera un somriure immediat. No només perquè tothom recorda la duquessa, que va morir l’any 2014, sinó també per la història que hi ha darrere el quadre.

La duquessa, aleshores una nena de quatre anys, apareix a cavall i amb les seves joguines en una cantonada del quadre, a terra. Entre les joguines hi ha un Mickey Mouse una mica terrorífic. El director cultural de la fundació, Álvaro Romero, explica que el pintor va intentar convèncer la nena perquè deixés de plorar portant-li les joguines. Un cop les tenia, però, va decidir llançar-les contra l’artista, que va sentenciar després que seria el seu primer i últim retrat infantil. També crida l’atenció un dels pocs quadres fets per una dona que hi ha a la col·lecció: Venus i Mart, de Lavinia Fontana. L’autora es va casar amb un pintor, però com que ella era millor, van arribar a l’acord que el marit es dediqués a cuidar la casa i els nens. Tot això en ple segle XVI.

Més enllà dels Rubens, els Ticià o el Crist a la creu del Greco, el palau et bombardeja constantment amb estímuls, des de les cadires fins a les ceràmiques de Sèvres, passant per làmpares d’aranya o una talla flamenca anònima de fusta que simbolitza la guerra que el duc Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, també conegut com el duc de ferro, va lliurar contra el Vaticà després de demanar consell als bisbes.

Fins ara al palau s’hi podia accedir amb visites reservades, però la biblioteca del palau, amb més de 18.000 títols, estarà oberta al públic per primera vegada. Entre els llibres de la biblioteca hi ha un diari de bord de Cristòfor Colom, amb els sous dels tripulants, i una de les primeres edicions del Quixot. I això que el 90% dels documents es van cremar durant el setge franquista.

Més continguts de